muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
12°

Passar de les bones paraules als fets

Dijous passat vaig formar part de la delegació de representants de l'Obra Cultural Balear que va visitar el president del Govern, per, entre d'altres coses, oferir-li un gran acord per reprendre el procés de normalització lingüística i per establir les bases d'una política d'interculturalitat seriosa i solvent.

La proposta parteix de la base que les llengües són molt més que simples codis de comunicació. Que la llengua catalana és l'eix vertebrador, l'espina dorsal del poble de les Illes Balears. Que la llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears i és la que, per raons històriques, actualment necessita el suport i l'impuls decidit de les institucions pròpies de la nostra Comunitat i que és necessari excloure la llengua del legítim debat partidista.

No podem oblidar tampoc que l'actual Estatut i la vigent Llei de Normalització Lingüística, que és a punt de complir vint anys, representen un consens de mínims pel que fa a política lingüística. Ni tampoc podem obviar l'oportunitat històrica que significa l'elaboració d'un nou estatut per a les Illes Balears.

És per totes aquestes raons que li proposàrem un acord amb una sèrie de punts de partida que a continuació resumirem.

1) Que el Govern proposi i executi mesures positives perquè la llengua catalana avanci en aquells espais on, encara avui, no arriba al 50%.

2) Que el pressupost en matèria de Normalització Lingüística augmenti substancialment, atenent les necessitats socials. El pressupost actual no és suficient ni tan sols per respondre a la demanda de cursos actualment existent.

3) Que hi hagi un compromís, per part de tots els agents polítics i socials, per excloure el debat lingüístic del legítim debat partidista, per bé que, evidentment, la política lingüística concreta executada per qualsevol Govern està subjecta a l'anàlisi de tots els partits i agents socials.

4) Que el Govern sigui el primer garant dels drets lingüístics dels catalanoparlants, que són els que, avui per avui, no els tenen garantits.

5) Que hi hagi un posicionament clar dels càrrecs públics a favor de la recuperació de la llengua pròpia de Mallorca, la llengua catalana, i el seu ús en tots els àmbits.

6) Que des de la Presidència de les Illes Balears es faci una crida pública a la integració lingüística dels nous balears. El coneixement del català és un dret del qual no es pot privar cap ciutadà de la nostra comunitat. La Llei de Normalització Lingüística, a l'article 2.1 ho deixa molt clar: «La llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears i tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la».

7) Que des de les institucions, especialment des del Govern, es posin tots els mitjans necessaris perquè els nous balears puguin integrar-se lingüísticament en poc temps.

8) Que des del Govern se sigui inflexible per garantir el drets individuals dels consumidors a ser atesos en català i la progressiva incorporació de la nostra llengua dins l'àmbit empresarial balear.

9) Que es garanteixi que tots els funcionaris que fan feina de cara al públic siguin competents en català, de manera que cap ciutadà de les Illes Balears sigui discriminat per fer servir la llengua catalana en les seves relacions amb l'administració.

10) Que des de les institucions de les Illes Balears es reivindiqui l'oficialitat de la llengua catalana a Europa, com a manera d'assegurar que cap ciutadà de les Illes Balears serà discriminat per motius lingüístics en les seves relacions amb les institucions comunitàries.

Pens que aquest decàleg pot ser un bon punt de partida per a aquesta gran entesa que proposam. Dijous vàrem ser rebuts amb bones paraules, la qual cosa és molt important. Però allò vertaderament important és que les paraules es tradueixin en fets.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris