nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

2006, l'any del finançament de les Illes Balears

En aquests dies, és costum fer balanç dels mesos que hem deixat enrere i fer els propòsits per a l'any que és a punt de començar. Per això, amb el desig d'unes molt bones festes, voldria compartir algunes reflexions amb tots vosaltres.

Som conscient que encara hi ha molts de problemes per resoldre. Són moltes les preocupacions per situacions sobre les quals tenim la responsabilitat d'actuar, a fi de garantir la nostra qualitat de vida i tractar de resoldre les dificultats de tots i cada un dels ciutadans de les Illes Balears, de tots els que han triat la nostra comunitat per viure o per treballar.

Però crec sincerament que avui ningú, fora dels àmbits del partidisme polític, posa en dubte que la situació general, en aquests trenta mesos de govern, ha canviat: s'ha invertit la tendència de la situació econòmica. Una dada molt significativa és que, després de cinc anys, tornam a crear llocs de feina en nombre suficient per reduir les xifres de l'atur a les Illes Balears.

Avui hi ha un Govern que, bé o malament, governa; que pren decisions per intentar solucionar problemes, en algun cas històrics, i l'aposta realitzada en infraestructures -carreteres, tren, energia, depuració d'aigües- n'és una bona mostra.

Avui hi ha un clima d'estabilitat i d'enteniment, dins i fora de les institucions, que propicia la feina per resoldre els problemes.

En aquest sentit, duim a terme la inversió més important de la nostra història en hospitals, en escoles, a la universitat i, en general, en infraestructures socials. Estan en construcció una desena de centres especialitzats: per a malalts d'Alzheimer, per a persones discapacitades o amb malalties degeneratives, entre d'altres; deu residències per a persones majors, i setze centres de dia.

A més a més, els nous hospitals d'Inca, de Formentera, l'ampliació d'Eivissa, de Menorca i el nou Son Dureta milloraran la nostra xarxa sanitària notablement.

La posada en marxa de quatre escoles i quatre instituts enguany, i de vuit centres de primària, un institut i el Conservatori de Música i Dansa d'Eivissa i Formentera, l'any que ve, són algunes de les accions que, en conjunt, evidencien l'aposta més ambiciosa de la història de la democràcia per millorar els serveis bàsics.

Però, com apuntava anteriorment, queda molt per fer.

És cert que hem recuperat les xifres de turistes i que tornam a crear riquesa, però també és cert que encara som enfora d'encapçalar -com ha passat en altre temps- la creació de llocs de feina a Espanya.

Necessitam seguir recuperant el dèficit de carreteres, d'hospitals, d'escoles, de transport...

No s'han aconseguit resoldre els problemes del transport aeri ni entre les Illes, ni amb la Península, especialment a Menorca i a Eivissa, on és més urgent. Hem fet totes les gestions que han estat al nostre abast, però cada vegada hem topat amb la manca de decisions del Govern d'Espanya.

Patim la doble o la triple insularitat que afecta el cost de la vida i les condicions amb què han de competir la nostra indústria o la nostra agricultura però, una vegada més, les nostres reclamacions davant l'Administració central troben la manca de sensibilitat com a resposta.

I tot això, a més a més, condicionat per l'increment de població més important que s'ha produït a tot Espanya. La població de les Illes Balears ha crescut fins a un 25% en només quatre anys, amb les conseqüències en forma de demandes i necessitats que aquest escenari provoca.

Allò fonamental es aconseguir prevenir els riscos que aquest procés d'integració pot comportar.

Perquè hem estat emigrants, sabem el que suposa deixar la pròpia llar per emprendre l'aventura, sempre difícil, d'intentar construir un futur millor en una terra estranya. Els ciutadans de les Illes Balears tenim a gala ser gent hospitalària i receptiva a altres sensibilitats i a cultures diverses. Així ha estat històricament i així volem que sigui.

Aquest any ens ha ofert vivències molt doloroses a entorns que ens són pròxims geogràficament i culturalment. Els successos violents de França suposen un toc d'atenció per a totes les consciències...

No volem que els nouvenguts sentin les Illes Balears com una terra estranya.

La recent creació en el si del Consell de Govern d'una conselleria d'Immigració i Cooperació pretén posar a l'abast de tots els recursos necessaris perquè aquells que s'han vist obligats a emigrar puguin treballar-se un futur millor.

I ho hem de saber fer amb la salvaguarda de la nostra manera de ser i de fer, amb el respecte dels nostres costums i tradicions posant, això si, els fonaments per millorar la nostra qualitat de vida.

Per això és tan important trobar les condicions que garanteixin el finançament correcte de tots els serveis que els ciutadans demanden.

Estam immersos, igual que altres comunitats autònomes espanyoles, en el procés de revisió del nostre Estatut d'autonomia, que no és altra cosa que el marc jurídic que regula, juntament amb la Constitució, la nostra convivència.

El resultat de les reformes no pot ser altre que una major igualtat entre ciutadans, independentment de la comunitat autònoma on visquin.

Igualtat que ha de començar pels recursos econòmics de què pugui disposar cada comunitat, cada govern, per atendre les necessitats dels seus ciutadans: necessitats educatives, sanitàries, de transport; necessitats de residències per a persones majors o per a persones discapacitades; i també de tenir empreses competitives i llocs de feina per a tothom. Necessitats, en definitiva, que configuren el conjunt de referents que determinen el nivell de progrés i de benestar de la nostra societat.

Per això, l'any que ve ha de ser l'any del finançament de les Illes Balears. És una qüestió cabdal, d'extrema importància. El finançament s'haurà de preveure a l'Estatut d'autonomia o s'haurà de determinar fora d'aquest àmbit, però no volem ser menys que els altres.

Sense finançament, sense doblers per resoldre els nostres problemes, sense recursos suficients per atendre les necessitats dels ciutadans, no hi ha autonomia, no hi ha autogovern. D'aquí la importància i la transcendència de la futura negociació.

Sempre ens hem distingit -i n'estam orgullosos- per ser la comunitat més solidària d'Espanya. Circumstància a la qual no hi volem renunciar.

Es tracta, simplement, de defensar els nostres interessos i de vetlar, com preveu la Constitució, per l'equilibri econòmic just entre totes les comunitats d'Espanya. Això només ho podem fer respectant les regles del joc constitucional i fent de la igualtat i de la solidaritat, valors irrenunciables del progrés autonòmic.

D'aquí la importància del repte davant el qual vos convoc a fer feina, tots plegats, en nom del benestar i el progrés de la nostra societat.

I, amb aquesta voluntat, vull aprofitar un moment tan especial com aquest per fer-vos arribar els meus millors desigs de felicitat i de prosperitat per a l'any que comença.

Moltes gràcies i molts d'anys!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris