nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín:

L'obscurantisme contra Darwin

No convé menysprear la importància de la guerra de l'obscurantisme contra la teoria de l'evolució: en cap altre camp es manifesta de manera tan diàfana el retrocés de l'esperit del Segle de les Llums. Als Estats Units (que és l'escenari principal d'aquesta batalla) l'enemic de Darwin era, tradicionalment, ecreacionisme, és a dir, la defensa de la literalitat del relat bíblic de la Creació. Ja fa dècades que els creacionistes lluiten per bandejar la teoria de l'evolució, com a contrària als ensenyaments bíblics, dels centres educatius nord-americans. No han deixat de guanyar terreny. Ara, el creacionisme, seguint un patró típicament darwinià (ells no acceptarien l'analogia), ha fet un salt evolutiu d'adaptació al medi que millora notablement les seves possibilitats de supervivència. Com a resultat, allò que actualment es contraposa a Darwin és la teoria dedisseny intel·ligent.

D'acord amb aquesta teoria, l'home i les diferents espècies són el resultat de l'actuació deliberada d'algun agent racional de naturalesa superior. L'argument principal és que la complexitat immensa dels éssers vius, la seva sorprenent capacitat de desenvolupar funcions especialitzadíssimes, no és explicable a partir dels mecanismes de la selecció natural: Darwin no pot explicar el radar de les rates pinyades o el sentit de l'orientació que permet a les aus migratòries fer viatges de milers de quilòmetres. La teoria del disseny intel·ligent adopta un llenguatge científic, no parla expressament de cap Déu ni es vincula a cap confessió en particular: un vestit de camuflatge (a la manera del camaleó) que ha permès als grups fonamentalistes protestants prosperar encara més en l'educació secundària i anar introduint-se als campus universitaris.

La intensitat de l'ofensiva ha fet reaccionar la ciència «seriosa», que fins ara considerava aquesta variant del creacionisme com una forma moderna d'alquímia (una superstició desfressada de ciència) que podia esser ignorada o mirada amb menyspreu. Les coses deuen estar malament quan la revista Nature (maig de 2005) dedica un número a estudiar com el disseny intel·ligent va colonitzant l'hàbitat natural de la teoria de l'evolució de les espècies, amb un editorial que adverteix en to solemne de la necessitat de preparar-se a fons per a la batalla. I aquest passat mes de desembre, la revista Science ha fet públic un informe sobre els principals avanços científics de 2005 (consultable a Internet) que és una vertadera lletra de batalla en favor de Darwin, una proclamació solemne que l'evolucionisme no és una teoria més, sinó la base de tota la biologia contemporània, i que els principals descobriments científics actuals el refermen i en milloren la comprensió.

L'alt nivell de creença en la literalitat de la Creació bíblica entre la població nord-americana marca la distància entre aquesta societat i les societats europees. Però ja sabem que tot el que comença als Estats Units acaba arribant per aquí, i tampoc no seria tan estrany que les mutacions nascudes en un ecosistema evangelista fessin el salt a un ecosistema de catolicisme amb alta densitat de legionaris de Crist. És l'hora de defensar el llegat de Darwin, l'home que va permetre reconciliar la meravella davant l'espectacle multicolor de la biodiversitat amb l'explicació racional. Compartim el 98,4% del codi genètic amb els ximpanzès: valorem aquest 98,4% com a recordatori del nostre parentiu amb els primats (i, amb diferents graus de proximitat, amb tot el regne animal), i valorem alhora el restant 1,6% que ens confereix una singularitat preciosa.

Convindria que algú anàs a visitar les ànimes de Copèrnic i Galileu i els llegís una adaptació del famós poema de Brecht: primer varen perseguir Darwin, però jo no vaig fer res, perquè jo no havia parlat de l'evolució de les espècies... D'aquí a uns anys, si no anam vius, els infants estudiaran que la Terra és plana i el sol gira al seu voltant.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris