muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
14°

Reivindicació de Nelson Cifuentes

L'altre dia, quan Harold Pinter demanava que siguin jutjats com a criminals de guerra George Bush i Tony Blair, més d'un va deixar anar un sospir, mentre deia en veu baixa «santa innocència!». Les operacions de la justícia internacional tenen alguns èxits tan migrats com esperançadors, però és inimaginable ara per ara que s'encausi de manera eficaç els criminals que ostenten el poder. Molts de milions de persones pronunciarien els noms de Bush i de Blair per respondre a la pregunta de què és un criminal de guerra. La humanitat, però, ha de reconèixer que és tan lluny de la justícia com de l'amor universal o de les tres taronges. Els que han causat la mort de més persones, rarament han hagut de respondre davant dels tribunals, i una majoria són herois per a mitja humanitat. Els mals hecatòmbics ens acovarden, mentre que els de la vida quotidiana de vegades ens provoquen reaccions desmesurades. Bé, no sé per què he començat divagant sobre el bé o el mal, quan en realitat el que vull és flestomar, acab de llegir, també ho haureu llegit tots vosaltres i supòs que el fetge i les altres freixures us hauran sortit per les orelles, com és possible, us preguntareu, com és possible que ara se'ns digui que el general Augusto Pinochet, l'Augusta Merda de Xile, acaba de ser fitxat perquè les seves empremtes digitals -mans assassines- i la seva imatge de perfil i de front, s'incorporin al procés de l'operació Colombo, com és possible, direu, que el seu advocat consideri que això és un greuge, una afronta inadmissible, quan al carrer fitxen un jove que, desesperat per no poder menjar o per no poder-se procurar droga, estira el bolso d'una senyora, Pinochet fitxat, el mateix que, en conxorxa amb el premi Nobel de la Pau, Henry Kisinger, i amb l'esponsorització de la ITT, capgiraren les vides de milions de persones, crearen la macabra figura del desaparegut, tallaren un a un els dits a Víctor Jara, ai, Amanda, ara et recordam tots, el Pinochet que s'enriquí brutalment amb la sang dels pobres del seu país, fins ara sense fitxar, per Déu, el meu amic Nelson Cifuentes, a l'Havana, fitxat per robar un timbre de bicicleta, per fardar, per impressionar una mulata que passava d'ell, és clar, i Bush no deu estar fitxat enlloc, ni Blair ni tots els que els donaren suport en la matança inacabable a l'Iraq..., i això és demagògia, perquè quan les comparacions esdevenen insuportables, en deim demagògia, o santa innocència, o pèrdua de temps, però on és el temps que Pinochet, ara finalment fitxat, on és el temps que va robar a totes les víctimes del seu terror, on ha fet desaparèixer aquest temps robat a tota la humanitat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris