nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

Solars confessionals

La setmana passada es feia públic l'acord a què han arribat l'Ajuntament de Palma i el Bisbat a través del qual l'entitat local regala una sèrie de solars urbans a la institució religiosa a fi i efecte de construir equipaments per al culte. Aquesta notícia sembla haver deixat indiferent a gran part de l'opinió pública i de la ciutadania; de totes formes des d'un cert punt de vista no deixa de ser un escàndol. I és un escàndol perquè si aquest és un estat aconfessional, perquè si hem decidit que la religió ha de viure totalment separada del poder civil i que és un àmbit propi de la intimitat de cada persona, aleshores, en base a què una administració pot aprovar un conveni que suposa un empobriment i una pèrdua d'actius per poder fer actuacions d'interès general (habitatge públic, zones verdes...). I és que la gran pregunta -absolutament controvertida- és si construir esglésies és d'interès general. Se'm dirà que aquesta separació església-estat té molt de fictícia; com ho demostraria per exemple la participació constant d'autoritats civils en actes religiosos, sobretot, catòlics. Certament que aquesta participació es produeix i és pràctica habitual, ara bé, l'assistència no suposa un desgast destacable per això que en diem interès general; en tot cas són les darreres demostracions de la superació d'una tradició que se resisteix a passar a la història. Se'm dirà que necessàriament s'ha de produir una col·laboració estat-església perquè aquesta darrera desenvolupa importants funcions socials com és l'escola concertada o com és el manteniment d'una part gens negligible del patrimoni històric-artístic. I això també és cert. Es tracta d'un reconeixement d'una realitat que no és negatiu respectar. Ara bé, una cosa és respectar, i l'altra afavorir i potenciar aquesta situació. El sosteniment econòmic de l'església catòlica l'han de pagar els catòlics, no el conjunt dels ciutadans. Ja que d'una altra forma resultaria que el conjunt dels ciutadans hauríem de sostenir totes les esglésies, totes les religions, perquè si així no ho féssim, generaríem un greuge comparatiu. Si en lloc de sis esglésies catòliques es tractés de sis mesquites: com hauria reaccionat l'opinió pública? Doncs segurament una part dels que no han dit res s'haguessin indignat; i en canvi una part dels que s'han indignat ho haguessin considerat correcte dins això que anomenam societats multiculturals i identitats diverses, dins aquesta tolerància una mica mal entesa que propaga un cert pensament d'esquerres. Personalment pens que el poder públic no ha d'entrar dins aquest camp; però si ho fa no li queda més remei que ser equitatiu, és a dir, tractar les diferents religions en relació al seu pes específic dins la societat. Si l'acord fos per quatre esglésies catòliques, una església protestant i una mesquita, tampoc em semblaria massa presentable, però sí que em semblaria que s'ha actuat amb relativa equitat. Igual que les administracions s'han de subjectar a unes regles per donar subvencions, intentant que el pastís es reparteixi entre les diverses associacions sense ànim de lucre que actuen en un determinat àmbit; de la mateixa manera si l'administració ha de regalar solars ho ha de fer intentant un just repartiment entre els diversos agents que hi actuen dins aquell àmbit. El problema però és que regalar solars només té sentit en la mesura que tenguis les necessitats cobertes, en la mesura que te sobrin. Des del moment que no sobren solars tot plegat no té cap mena de sentit ni de justificació. Des del moment que l'estat (l'administració) és aconfessional no té com un dels seus principis rectors -constitucionalment proclamats- afavorir la religiositat dins la societat. No deixa de ser paradoxal que aquests fervents catòlics siguin els mateixos que han convertit en dogma una Constitució que ells mateixos incompleixen regalant solars a l'obispat. S'estan regalant béns públics per desenvolupar una funció que ni tan sols es pot considerar d'interès general. L'acció de l'administració ha d'anar adreçada a satisfer els interessos generals (habitatge, accés a la cultura, medi ambient, progrés econòmic, infraestructura...) no les opcions religioses del responsable de torn. Per molt respectuosos que s'hagi de ser amb aquestes opcions. S'han mesclat ous amb caragols, i això no és correcte.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris