El currículum d'alguns dels que han estat detinguts com a presumptes membres d'Al Qaeda a Espanya demostra que el funcionament d'aquest grup, si es pot dir així, és més complicat del que a vegades la premsa ens diu. El bielorús Andrei Misura, que va ser capturat a Palma, ha estat a Azerbaidjan i Pakistan per fer de soldat i se suposa que ara es dedicava a preparar joves per partir cap a la guerra d'Iraq. La seva designació oficial és d'operatiu d'Al Qaeda, tot i que no està demostrat que Al Qaeda existeixi en aquests moments. Si Misura és una mostra del que són els seus membres, el que sembla més bé és una xarxa de reclutament de mercenaris baraters. No és més que una xarxa que capta joves decebuts, joves desarrelats que s'apuntarien a qualsevol causa que els donàs una identitat pròpia forta i no menyspreada. I mercenaris sempre n'hi ha hagut. Si Al Qaeda és això no és nou. A Kosovo, i a totes les guerres dels Balcans, hi va haver mercenaris, milers de mercenaris, de per tot el món. Llavors no era Al Qaeda, tot i que era el mateix fenomen: joves exclosos de la seva societat adoptiva, o joves que havien rebut una educació occidental però cap porta oberta i havien trobat una causa atractiva en la lluita contra «l'opressor» occidental. Veient el cas de Misura, el bielorús que a Palma adoctrinava nous rebels per assaltar tropes americanes a Iraq, es fa difícil mantenir la idea d'un Al Qaeda que se sosté per les tesis religioses dels fonamentalistes de l'Islam. El que manté el suposat moviment terrorista és el que sempre ha mantingut els mercenaris: doblers, l'oportunitat de guanyar-se la vida 'fàcilment' traficant en una guerra o altra, i'oportunitat d'exercir un poder inimaginable en la seva vida normal en un poble marginal on el futur es veu del tot negre. El problema que té occident amb els terroristes també és una rebel·lió de les 'classes marginades'.