lluvia ligera
  • Màx: 12°
  • Mín: 10°
11°

Les darreres rebaixes

Una persona que vol deixar la beguda, ha d'establir estratègies per treure's l'alcohol del cap. El mal que causa l'alcohol és, per dir-ho així, la colonització del cervellet, al qual imposa unes condicions cada dia més abusives per mantenir-s'hi present. El bevedor ha de saber que basta quan s'adona que es programa el dia, la feina, la nit, les menjades o les relacions en funció de l'alcohol que aquesta agenda li permetrà assaborir o simplement ingerir i metabolitzar. Això, és clar, no vol ser una lliçó, sinó una simple observació, que, de tan elemental, es pot fer extensiva a tot allò que coneixem com a dependències, sigui amb relació a determinades substàncies, a persones o activitats. Una de les dependències més greus i menys reconegudes com a globalment degradants té a veure amb el comerç. El verb comprar, que sempre havia estat un verb transitiu, ha esdevengut intransitiu, almenys en una primera fase, la de l'impuls inicial. Comprar no importa ben bé què. Una persona que manté relacions tenses amb la seva cunyada, l'altre dia definia genèricament les cunyades com dones que es passen la vida en els grans magatzems enganxades a la visa d'or. La imatge és una mica aquesta, i l'activitat es diu anar de compres, en definitiva, comprar. El noranta per cent de les coses que compram són una veritable tudadissa, no les necessitam per res i, per tant, les oblidam en un traster sovint sense desempaquetar. Pens en tot això perquè vaig sentir uns joves parlant fervorosament del que farien en arribar les rebaixes. Diria que s'afirmaven amb la manifestació del seu projecte de shopping. Em vaig preguntar si servidor compraria res, a les rebaixes, i, passant llista de les meves necessitats de roba i calçat, vaig descobrir que en realitat m'hauria de desfer d'una part del vestuari. I no som dels addictes a la moda de cada any. El meu problema, si de cas, és el de l'espai, que no em permet tenir més coses. Per tant, el dia que comencin les rebaixes servidor rebaixaré els contenguts de calaixeres, armaris o canteranos, i hi deixaré només allò que necessit o que raonablement em pot fer servei en els pròxims tres o quatre anys. La veritat és que el descobriment de la meva situació real em va causar perplexitat i neguit, un punt d'amargor que acompanya la decisió d'alliberar-se d'una dependència. És dolorós fins a la humiliació, per exemple, prendre la decisió de deixar de fumar. És descoratjador decidir abandonar l'alcohol. Una vegada ho has fet, saps que no podràs relacionar les teves desgràcies presents i futures a aquestes dependències, i això, un cop paït, t'alleuja i t'alleugereix. Però no tant com decidir fer les rebaixes a l'inrevés, en lloc de comprar un pijama, desprendre't del que et va dur l'any passat aquest bossales de Papà Noel, que enguany, penjat a les finestres, ha acabat fent-se irrefutablement odiós a totes les persones de bona voluntat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris