algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Contra els virus i les males companyies

Conta Anaïs Nin que, quan Nixon hagué de dimitir pel cas Watergate, se'n va alegrar i molt. Els amics de l'escriptora sabien que es podia comptar amb ella per col·laborar en tasques en favor de la dignitat de la persona, predisposició que feia compatible amb la negativa a haver de pensar cada dia en els canalles que denigren la vida a la Terra. Hom pot estar informat sense haver de tenir presents, cada dia, certs personatges, com a hostes en la ment de cadascú: és com si t'obligassis a compartir unes quantes hores amb les males companyies, com si obrissis el teu ordinador als virus informàtics més malignes. Es pot estar informat, atent i vigilant sense necessitat de dedicar el pensament a persones el sol nom de les quals ja contamina el dia. Però l'actitud sana d'Anaïs Nin no és la més freqüent entre nosaltres. Comprovareu, si hi feis atenció, que la gent del vostre entorn dedica més temps a vessar tòpics sobre els personatges que els desagraden que no a expandir l'obra o les obres d'altres els quals admiren. Servidor crec que aquest és un símptoma de l'assumpció de la realitat creada pels mitjans (no per acostar-se a la veritat, sinó per conquistar mercat), i que cada dia guanya territori -l'atenció dels ciutadans- a allò que, amb totes les precaucions del món, en diríem realitat objectiva -més o menys. L'exercici elemental, pagès i saludable, de donar a les coses la importància real que tenen, és cada dia més absent de les nostres agendes. Per contra, és aclaparadora la desmesurada presència de certs personatges, diaris, programes de ràdio, etc., a les nostres vides, i que hem d'agrair als amplificadors de les consignes més simples que es llancen des de tots els costats. Rarament aquesta propagació de beneitures amb nom propi aporta un petit matís que convengui incorporar al bloc d'informació de què ja disposàvem. Senzillament, tots plegats patim un dèficit de capacitat crítica, que creim subsanar amb la reiteració de les condemnes més sumàries o el sarcasme més esquinçat. Així, anomenam cada dia una dotzena de vegades els polítics més infames, els periodistes de clavegueram, els governants més corruptes, obligant els nostres interlocutors a tenir presents aquells dels quals ens protegeix el comandament a distància i la perícia en la lectura de diaris. Servidor suggeriria a molts dels meus conciutadans i a unes quantes amistats que es proposin -any nou- millorar les seves vides fent-ne fora tot allò que no és informació útil per a l'elaboració d'idees pròpies sobre persones i situacions. I sense nervis ni passar angoixes: tot això és possible sense abaixar la guàrdia. Senzillament, es tracta de realimentar una mica l'instint de la felicitat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris