algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
13°

El sexenni revolucionari

El Sexenni Democràtic o Revolucionari (1868-1874) és un dels períodes més interessants de la nostra història contemporània i un dels escassos períodes on predominaren els sectors progressistes. A Mallorca, tot i que comptàvem amb el treball precursor del catedràtic Miquel Duran Pastor i amb alguns estudis de caràcter parcial, la densitat de les recerques no és comparable a la d'altres períodes com la Restauració o la Guerra Civil, per posar un exemple. Sortosament, no fa gaire, ha aparegut una petita però completa síntesi de la historiadora Isabel Peñarrubia que constitueix el volum 47 de la col·lecció Quadern d'Història Contemporània de les Balears, que edita Documenta Balear.

Com explica Peñarrubia, la primera experiència democràtica a l'Estat espanyol, malgrat tota mena de dificultats, va permetre l'emergència de nous moviments socials i impulsà la participació política. De fet, algunes manifestacions públiques sorprenen per la seva innegable modernitat i suggereixen que, aleshores, alguns grans poders fàctics, com l'església o l'exèrcit, i potser fins i tot el mateix Estat, no eren tan poderosos ni estaven tan consolidats com a la llarga època de la Restauració (1874-1923) o en els períodes posteriors.

Sorprèn, de tota manera, la virulència de l'oposició al servei militar. L'exèrcit espanyol de lleva i de caràcter massiu només feia tres o quatre dècades que s'havia creat i encara provocava un fort rebuig.

Així, des de l'Ajuntament de Palma, els republicans demanaren l'abolició de les quintes i de les matrícules de mar (servei obligatori a la marina de guerra de pescadors i mariners) i es comprometeren a pagar en part l'exempció en metàl·lic de les quintes del 1869, 1870, 1871 i 1872, mentre que la resta hauria d'esser sufragada per les famílies dels reclutes. En aquella època, proliferaren els actes i mítings contra el servei militar obligatori i les campanyes per recollir fons per pagar les esmentades exempcions en metàl·lic, una via legal per escapar al reclutament forçós però extremadament feixuga per les famílies més pobres. Així mateix, Peñarrubia aporta dades relatives a l'emigració a Ultramar per no haver de fer el servei militar (febrer del 1874). Posteriorment, sota la Restauració, es consolidà enormement l'Exèrcit i, per exemple, durant la Guerra de Cuba de 1895-1898 no hi haurà ni una manifestació contra el reclutament forçós de la tropa.

Però potser encara són més innovadores les pàgines dedicades a una incipient i efímera participació de la dona en la vida política i associativa. Així, en el món republicà i obrerista, esmenta algunes dones que participaven en mítings i feien articles a la premsa. Aquest fou el cas de Mina Puccinelli, Consol Aragon, la ciutadana Albons i l'obrera Magdalena Bonet. Fins i tot, cita el cas d'una jove lliurepensadora, que havia estat expulsada d'un col·legi privat per les seves idees avançades i que, el febrer de 1870 es va convertir en l'heroïna de la premsa republicana.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris