nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

Cada país s'ha de poder alimentar a ell mateix

A mesura que la globalització econòmica orientada per les grans corporacions multinacionals i l'aplicació de polítiques desmesurades de lliure comerç han anat desfent les comunitats rurals de tot el món, ha anat apareixent un nou pensament crític front als problemes de la producció i consum d'aliments.

Peter Rosset, doctor en agroecologia, viu a Oaxaca, Mèxic, on dirigeix eCentro de Estudios Para el Cambio en el Campo Mexicano. És coautor del llibre Dotze mites sobre la fam on analitza les polítiques que fan possible que la fam sigui encara un fet real en el nostre temps. La primera idea que desmunta Rosset és la que no hi ha menjar per a tothom: «la principal causa de morts i malalties és la fam; el remei és l'alimentació; el remei existeix». No hi ha cap país que no pugui alimentar-se a ell mateix, fins i tot els països més poblats tenen recursos suficients perquè les seves poblacions no passin fam.

Quin és el problema idò? Segons Rosset l'afirmació que no hi ha menjar en el món per a alimentar-nos a tots és un mite interessat per a amagar la ineficiència social del sistema. En realitat es produeix el doble del que necessitam. El problema és a la distribució dels aliments. Hi ha menjar de sobra, però no és a l'abast de tothom. I, enlloc de la manca de producció, el principal problema dels agricultors d'arreu del món és l'excés de producció: els grans excedents fan baixar els preus.

Tampoc no és cert que les grans famades siguin producte de causes naturals inevitables (com les sequeres a Àfrica). La gent pensa que la fam és una causa major. Però en tots els casos coneguts de famada, els països que l'han patida no s'han aturat de produir i exportar cap als països desenvolupats, la qual cosa expressa que una part del país té una collita abundant que la zona famolenca no pot comprar. Per tant la fam és un problema d'organització social.

Ens volen fer creure que si volem alimentar els famolencs haurem d'acceptar tecnologies de producció nocives pel medi ambient (com els transgènics). S'ha venut la història que els plaguicides són necessaris per a produir més. Als EUA, assenyala Rosset, s'apliquen 10 vegades més plaguicides que fa 40 anys i es perden el doble de les collites perquè les plagues han tornat immunes als productes químics, i els seus controls naturals -altres animals que es menjaven els insectes- s'han eliminat.

El lliure mercat no és la solució: «si un deixa l'alimentació en mans del mercat, els únics que menjaran bé són els que tenen diners». Els països més famolencs són exportadors d'aliments cap als països rics. I fa 40 anys que els preus agrícoles tenen una orientació negativa. Està demostrat que si els estats no apliquen mesures, el preu que reben els productors baixa i el que paguen els consumidors puja. L'únic que augmenta és el guany de les cada cop més grans empreses intermediàries.

Ens és vital mantenir els sistemes agraris i alimentaris de la humanitat. Un sistema agrícola no solament produeix blat, per exemple, en la forma en la qual una fàbrica de sabates produeix sabates, l'agricultura també inclou el maneig dels recursos naturals, té impacte sobre la cultura i el mode de vida, i els agricultors són els custodis d'aquesta cultura, diu Rosset.

La seva proposta és la sobirania alimentària. Cada país -i tots els països del món tenen suficient terra i aigua per això- ha de cultivar els productes bàsics per alimentar la seva població: «crec que cada país, per tenir seguretat nacional, ha de tenir els elements més importants de la dieta per a la seva població produïts dins les seves fronteres».

El que hi ha de positiu en tot això és que ha sorgit un nou moviment mundial sobre l'alimentació. Aquest moviment reuneix els sectors pagesos, els ambientalistes preocupats pels pesticides i els cultius genèticament alterats, i els consumidors preocupats per la seguretat alimentària. «Si comptam totes les persones afectades negativament pel sistema mundial per a l'alimentació tal com el coneixem, en realitat som la majoria de la població del món».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris