algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
13°

És el poder i res més

M'ho comentava una vegada, en una entrevista i conversa posterior, Bartomeu Colom, el designat pel PSM com a comissionat al grup d'experts que ha fet les recomanacions per a la reforma de l'Estatut, que a Balears, al contrari que a altres regions, l'únic que interessà de veres durant el procés de redacció de l'Estatut fou com se distribuiria el poder. I que tal interès és el que sempre ha seguit animant en exclusiva les grans batalles polítiques posteriors, a les quals res hi ha tengut a veure tota la resta, ideologia inclosa. M'ho va fer recordar un significat militant del PSM, dels que me pareix que tenen bastant d'influència en l'actual direcció, l'altre dia que me'l vaig trobar pel carrer. Em deia que tornam a estar a les mateixes, ara, amb la reforma de l'Estatut. Que en el fons la lluita entre PP i PSOE queda reduïda a la qüestió de sempre. Com se distribuirà el poder. El famós assumpte de la representació dels diputats al Parlament que se podria alterar en funció de la creació del Consell de Formentera, o, en el seu defecte i si fracassa la reforma estatutària, la hipòtesi que els conservadors optin per mudar la Llei electoral en benefici propi.

Crec que tenen raó, tant Colom com el referit dirigent nacionalista. Per al nucli PP-PSOE-UM l'únic que interessa de la reforma de l'Estatut és el poder. Un (UM), per intentar conservar el desbaratat poder -legal, reglamentari però profundament alterador de l'essència democràtica- que té. L'altre (PP), per distribuir novament el poder representatiu de forma que, d'una manera o l'altra, el pugui afavorir encara més del que ja ho fa el sistema actual. I el tercer (PSOE), a l'expectativa d'evitar qualsevol alteració o, en el seu defecte (me fa l'efecte), pactar el que sigui si en pot treure profit de partit, com fan, també, clar, els altres dos. Tota la resta, del molt que se diu sobre l'Estatut, no té la més mínima importància. Res. Ni tan sols el finançament perquè tots saben que serà nacional i per a tots. I què es pot dir de la resta de temes. Vuits i nous i cartes que no lliguen.

Ben mirat, com deia Colom, en efecte això va ser l'únic que va fer moure peces importants a UCD, AP i PSOE durant el procés autonòmic (1977-1981 en primera i difusa fase, i 1981-1983 en la de concreció). Era allò de la paritat o la proporcionalitat entre el nombre de diputats que elegiria cada illa al Parlament. Llavors, amb l'autonomia en marxa (des de 1983) l'assumpte quedà reduït a l'àmbit de partit. Els balears (PP i PSOE) resolien el cantonalisme en el si orgànic, en batalles sovint més dures que no les que tenia cada partit amb els seus adversaris. Els orgànicament localistes (els dos PSM, UM...) anant cada un a la seva bolla. El difícil equilibri pactat el 1983 se va mantenir fins el Pacte de Progrés (1999-2003), quan l'extrema debilitat ideològica i política de PSOE, PSM i EU-Verds regalà al partit més insularista, UM, l'aberració de la Llei de Consells. No és que aquesta alteràs la distribució d'escons, clar, però sí que pervertí l'equilibri entre «naturaleses» del consells, entitats territorials que adquireixen relatiu caràcter autonòmic raonable a les illes petites però no a la major a la qual se superposen Govern, Consell i els grans ajuntaments (Palma, Calvià...). Perquè convertí la doble naturalesa -local i autonòmica- del mallorquí en un desbarat fet a mida i a conveniència exclusiva del partit governant que només té el 10% dels escons: com si fos un ens autonòmic per tenir més competència i pressupost, en funció de la importància demogràfica que mai tendran els altres, però alhora gestionat a la forma presidencialista local. O sigui, per segon què, ens autonòmic; i per segons què, local. Resultat: escandalós dèficit democràtic. Tal i com denunciava el PP quan era oposició i ara denuncien PSM i EU-Verds, i en privat en PSOE, quan foren ells, els d'esquerra, el pares de la pèrfida criatura.

Amb la perversió del sistema funcionant, el PP, en tenir la majoria absoluta, degué pensar que si l'aberració era una, per què no més? O alteració de la distribució d'escons o bé el monstruós Consell de Formentera. O qui sap si les dues coses alhora. Dependrà de l'interès i del càlcul estrictament partidista de PP i de PSOE en relació a la qüestió. Tota la resta, simple i pura palla per cremar perquè faci fum, fum, fum.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris