muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
16°

Ells no ho farien

Un dia d'aquests passats vaig llegir no sé a on que els eslògans publicitaris vivien un moment de declivi. Segurament, si els meus coneixements i la meva rigorositat intel·lectual estassin a l'altura de les circumstàncies, seria un tema que donaria ben bé per fer un seguit d'articles. Si és cert que els eslògans van a la baixa, quina cosa ocupa el seu lloc? En tenc una lleugera percepció com a vianant ras. Crec que hem substituït la paraula dita o escrita per la icona gràfica i també per la sintonia musical. Si no fos així, tendria sentit aquest bombardeig a tota hora perquè canviem de sintonia de mòbil, perquè no duguem tres dies de tira la mateixa, perquè adoptem la de la banda sonora de la sèrie televisiva de moda. Heràclit, si no fos que la filosofia també es troba farcida de teranyines, ara seria el rei del mambo, car tot és efímer i mutant. El declivi dels eslògans té alguna cosa a veure amb el declivi, encara que sigui tangencial, de la paraula escrita? De la laxitud de l'ortografia que gasten els nostres adolescents i universitaris, per exemple? O és que, paral·lelament al canvi climàtic i a altres plagues sonorosament anunciades, retornam als orígens i esdevenim seguidors dels pictogrames egipcis? Deixem-ho estar. Tanmateix la meva nul·litat per filosofar és més que manifesta i, com que sempre em solc alinear amb les causes perdudes, reivindicaré un eslògan verbal. No sé si el recorden: diu, crec que en singular, «ell no ho faria». I feia referència a una ca, sí, un ca que afirmava, per boca del narrador, que ell no faria segons quines accions impròpies d'un esser humà.

M'ha vengut al cap, l'eslògan, com aquell clac que fan les tres bolles del billar quan s'estrevé la carambola. També, curiosament, tres boles de billar han col·lisionat dins el meu cap. La primera, la vermella, per concordar-ho una mica amb el color porprat que gasten els cardenals i els capellans en dies de festa colenda, ha estat la broma de mal gust que ha gastat la COPE respecte al nou president Bolivià i que ha provocat que la mateixa Cúria reconegui l'error. Sol passar, a vegades, que quan no hi ha límits a la desvergonya pública es produeixin aquestes extralimitacions, quan un locutor pot exercitar cada dia el triple salt mortal de l'insult, de la desqualificació sense que les mitrades autoritats el cridin a l'ordre, sol passar, dic, que algun dia s'extralimiti. Mossegui dins el viu. Com aquells amants que fan l'amor i en una arravatada de passió acaben fent-se sang i mal. Ells, quissonets, no ho farien, però ells -noti el lector que la naturalesa del primer ells és distinta de la segona- no tolerarien sense amenaça d'anatemitzar-los que dia sí i dia també algú es referís a Rouco Varela amb l'apel·latiu del «tricondó juràssic» o que des d'una emissora es fes apologia diària per tal que els contribuents no posin la creueta, a la declaració d'hisenda, a la casella de l'església catòlica. La segona bolla, la grisa -no podria ser d'altra manera, l'obvietat és més que evident- seria la d'una publicitat d'IB3 on la cadena televisiva dóna a conèixer els propis programes. Bé, en un d'aquests talls, no record quin programa anuncia, surt na Marieta Salom diarreant consignes. Sí, diu tot allò que saben dir quan no manen a Madrid: que Madrid ens oblida, que aquí hi ha pobresa, gent desafavorida, que es necessiten més doblers per a la sanitat i per a l'educació, etc. Més enllà de la hipocresia d'aquestes paraules (si tants de diners falten a educació, com és que la ministra del ram, quan ells governaven a Madrid, mai no va voler rebre el conseller Pons per tractar del tema), el que és indignant és que s'aprofiti un espai televisiu públic d'una publicitat pròpia per fer propaganda política a favor d'un determinat partit polític. Ells tampoc no ho farien i si els ho fessin a ells -també aquests dos ells són de naturalesa distinta- grinyolarien com a cans. Basta recordar com es posaren quan TV1 va emetre el concert Salvem la Rea. La bolla negra -i no és perquè fos humor negre- se la mereix l'Honorable Pere Palau. La grolleria de l'insult no mereix altre comentari ni que repeteixi l'eslògan que encapçala aquest article.

I ja som a les acaballes. Desitjar-vos un Bon Nadal, escrit, sense sintonies ni criptogrames. Amb molta de mel, si pot ser.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris