Per ventura el decorat nadalenc mateix ja és un impediment i un referent més obsolet i inservible per pensar i entendre Nadal. La tendència a confondre l'ambientació amb el contingut de les coses és, precisament, allò que ens impedeix penetrar en el sentit de denúncia i de crisi que tenen aquestes celebracions, interpretat així ja en les manifestacions de la religió natural i del culte a la mare naturalesa, tal i com ho entenien els nostres avantpassats. Nadal és, sobretot, això. El foc nou que encenem, simbòlicament, per escalfar tot allò que tendeix a refredar-se i a perdre la seva forma i la seva temperatura natural. Contemplant el microcosmos que ens envolta, limitat òbviament, però d'alguna manera també un reflex del tot, per ventura en aquesta hivernada de 2005 són massa els indicadors i les temperatures que van perdent peu i han baixat en excés cívicament i políticament, sobretot. L'hivern s'associa a degradació de la natura i a mort. ¿No us vénen a la memòria molts valors cívics que els darrers mesos han sofert tota casta de vexacions i de violències? ¿No associau Nadal a una certa sensació de depauperació, sobretot moral, del país? ¿No teniu la sensació que el vostre entorn està saturat de símbols que indiquen que augmenta aritmèticament el nombre de qüestions que no acaben d'anar? ¿No percebeu una multiplicació de la insatisfacció, fins i tot en aquells que aspiren que no es devaluï la llibertat i la dignitat, enteses tant col·lectivament com individualment? Aquests símptomes són cíclics i apareixen de forma regular, com molt bé ens ensenya el ritme de les estacions naturals. Amb el mirall del calendari, la humanitat ha interioritzat la necessitat de creure que val la pena imaginar un món diferent, en el qual la utopia deixi de ser-ho i confirmar la fe en la humanitat, malgrat tots els indicadors que ratifiquen la seva maldat i la seva incapacitat per madurar.