algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

No es tracta de perdre costums

No hi ha millor època que Nadal per fer una mica de caritat. Així podem alleugerir-nos la consciència i consumir amb total impunitat i més renovats que mai. Supòs que aquest ha estat el motiu principal que ha mogut Catalina Cirer -un clàssic d'aquesta columna- a cedir a la seva Església sis solars que sumen un total d'onze mil metres quadrats. Ningú no podrà negar que tenim una Batlessa ben viva. I és que fer caritat amb el patrimoni o els doblers dels altres -encara que no sé si compta igual a l'hora d'aconseguir rèdits celestials- és una operació més que profitosa per al qui obri el calaix i per als qui paren la mà. És clar que una acció d'aquestes característiques -és a dir, cedir solars per a la construcció de nous temples- no es pot justificar com a acció social, sinó que encaixa en el patró de la caritat, concepte que tant agrada a la dreta de tota la vida, sí, la mateixa que representa Cirer. Parlam de representació perquè amb accions com aquestes i d'altres (com esbucar el pont des tren, negar-se a oficiar noces entre homosexuals, tirar endavant el projecte Son Espases), el que fa la Batlessa és tenir molt clar quins són els seus votants, quins interessos defensa i, cosa que és més trista, quin model de Ciutat pretén asfaltar.

Aquell que pensi que en aquests solars s'haguessin pogut fer altres coses de més profit o, sense anar a filar tan prim, que accions com aquestes constitueixen un greuge comparatiu amb d'altres esglésies o associacions, sempre pot anar-se'n a viure a un altre municipi a veure si hi ha més sort. És clar que en una terra més democràtica i convencional que aquesta hi hauria altres formes d'actuar però, vist el govern i els bancs de l'oposició del Consistori, això és el que hi ha, amics i amigues. Uns polítics que fan feina, segons Cirer, unes catorze hores diàries amb molta dedicació i sense intenció d'empipar ningú. És que encara no sap la Batlessa que la feina no es valora per les hores invertides sinó pels resultats? Supòs que sí que ho sap, però no pot evitar tractar-nos com el que som: nins a l'hora del pati en el col·legi de monges.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris