nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

El vi: verí o medicament?

No hi ha probablement cap producte que hagi generat majors discussions dietètiques que el vi. En les cultures mediterrànies sempre fou considerat com un gran aliment i es calcula que un 10% de les calories que han ingerit els habitants de la conca mediterrània ha estat en forma de vi. No ha de semblar estrany, idò, que en els tractats clàssics sobre el règim de vida es recomanàs l'ús moderat del vi. En el segle passat era habitual completar la dieta del nadó amb vi i quan era un poc més gran amb pa mullat amb vi. Fou a patir dels anys seixanta del segle passat quan les coses canviaren de forma bastant radical. Quan es posaren de moda les begudes refrescants -amb alcohol o sense- el vi sofrí un campanya adversa. En els anuncis sobre les relacions de l'alcohol i els accidents de trànsit, la beguda que anava associada era sempre el vi i no la cervesa o el whisky. El vi s'associà de manera voluntària o no al consum d'altres tipus de drogues.

Els resultats empírics tanmateix no confirmaven els prejudicis i la més famosa d'aquestes proves empíriques fou el projecte mònica, que estudia la ingesta de vi i els accidents cardiovasculars. L'estudi es féu a tretze centres de diversos països i resulta que França, que era el país on més vi es consumia, era el lloc on menys accidents cardiovasculars es produïen. Fins i tot dins França la regió més «cardiosaludable» era Toulouse, que era la que consumia el alcohol preferentment en forma de vi. Menys saludables eren aquelles ciutats com Estrasburg, que ho feien més a base de cervesa.

L'explicació d'aquesta paradoxa es va buscar en la dieta dels francesos, que fonamentalment és una dieta de tipus mediterrani. Aquesta dieta es caracteritza per la presència de quantitats elevades de fruites, verdures i oli d'oliva com a aportació de greixos i per un consum moderat i fins i tot alt de vi.

Diversos estudis epidemiològics han demostrat que el consum moderat d'alcohol disminueix el risc de patologia cardiovascular. Aquests estudis s'han realitzat comparant bevedors moderats d'alcohol (entre 15 i 40 grams per dia, que equival a entre un i tres gots de vi cada dia); alcohòlics (més de 70 grams cada dia); i no bevedors. La incidència més baixa de mort per patologia cardiovascular es produeix en els bevedors moderats d'alcohol. A més, aquests estudis també han posat de manifest que en els consumidors de grans quantitats d'alcohol es produeix un augment del risc de morir per causes no relacionades amb l'aparell cardiovascular. Això no obstant, com es pot desprendre del projecte Mònica, el vi, a més de l'efecte de l'alcohol per se, exerceix una protecció addicional.

Aquest efecte protector addicional del vi sembla relacionat amb el seu alt contengut en compostos polifenòlics. El grup de polifenols el formen una gran varietat de compostos d'origen vegetal que es caracteritzen per la presència d'almenys un grup fenol en la seua estructura. Són productes essencials per a la fisiologia vegetal. S'ha estimat que hi ha més de 8.000 polifenols diferents. La ingesta total de polifenols en l'ésser humà és difícil de calcular, però es pensa que és molt alta, perquè pot superar el gram per dia en algunes poblacions. Això no obstant, fins fa molt poc de temps, l'interès nutricional d'aquests compostos estava en els efectes adversos que produeixen. Aquests efectes són deguts al fet que alguns polifenols, com ara els tanins, precipiten proteïnes presents en els aliments i també formen complexos insolubles amb alguns oligoelements i per tant disminueixen el valor nutricional dels aliments.

A més inactiven alguns enzims gastrointestinals, amb la qual cosa disminueix la seua digestibilitat. Malgrat això, des de fa una dècada s'estan descrivint els efectes beneficiosos de la ingesta de compostos polifenòlics. Aquests efectes són producte del fet que la majoria d'aquests compostos actuen com a antioxidants i, per tant, podrien tenir efectes beneficiosos sobre malalties en què l'oxidació representa un paper important, com ara les malalties cardiovasculars, algunes malalties neurodegeneratives, com l'Alzheimer o el Parkinson, el procés d'envelliment o el càncer.

Un aspecte interessant és si aquest efecte protector l'exerceixen per igual tots els tipus de vi. Si ens referim a la quantitat total de polifenols no hi ha dubte que el vi negre en té molts més que el blanc, mentre que els vins rosats es troben en una posició intermèdia. A més s'han realitzat diversos estudis que demostren que el vi negre presta major protecció cardiovascular que no el vi blanc. D'altra banda, una beguda molt habitual com la cervesa té una quantitat relativament petita de polifenols, mentre que el te en conté una concentració alta .

Per acabar, no hauríem d'oblidar que el vi conté alcohol i que el consum excessiu d'alcohol és perjudicial per a la salut, perquè causa danys importants en molts òrgans, especialment en el fetge, i augmenta la incidència de determinats tipus de càncer, com el d'esòfag o el d'estómac, entre altres. A més el consum de petites quantitats d'alcohol produeix una disminució en els reflexos i en l'atenció, amb què augmenta el risc d'accidents. També cal destacar que l'alcohol produeix dependència psicofísica i addicció. Tot això a pesar que normalment el consum de vi no és de tipus compulsiu com el d'altres begudes de major graduació..

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris