nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín:
14°

Llibertat de cascarrulles

Començ a tenir la mesura plena de posar la Justícia com a única referència en temes de convivència. Aquest dies, arran de l'informe deComitè Audiovisual de Catalunya sobre els continguts de la COPE, ePP ha tornat a amollar la cantarella justiciera: si qualcú es creu ofès o creu vulnerats els seus drets ha d'anar a la justícia i no a un comitè. Obvien una norma bàsica: la justícia ha de ser el darrer recurs i només s'ha d'utilitzar quan han fallat els altres. La convivència s'ha teixit sobre subtilitats inabastables per la justícia. Tocar la botzina a qualcú que no surt escopetejat d'un semàfor no està bé, digui el que digui eCodi Civio el Penal. Si ens imaginam una ciutat on tothom i en tota ocasió fes ús de la botzina tendrem una ciutat de més difícil convivència. Treure la llengua a qualsevol que se'ns creua pel carrer, xerrar mentre els altres xerren, fer-se el sord, anar brut de solemnitat... són entrebancs a la convivència. Ni delictes ni faltes ni pecats (ara que gràcies al PP tornam anacionalcatolicisme i els bisbes aspiren a dictar-nos les lleis). La llibertat d'expressió no escapa a les normes de convivència. Fins i tot, m'atreviria a dir que no només no escapa d'elles sinó que sense convivència no tenen sentit les llibertats: individualment són conceptes buits que s'omplen de contingut amb els altres. Som éssers socials i el respecte a la societat és la primera condició i bàsica. Per això ja està bé d'actuar amb prepotència, de fregar els límits amb puteria i després encomanar-se a la justícia.

l l l
Tenc un amic jutge que sempre em recorda que quan un jove acaba davant d'ells és perquè la societat demana que li posin unes barreres que ni la família, en primer lloc, ni l'escola, ni la policia, com a agent de dissuasió, posaren amb encert. No és gens innocent aquesta apel·lació als tribunals com a àrbitres únics i exclusius de la convivència. Els que la fan saben ben cert que són com el personatge desendreçat i brut que munta en un autobús segur que la llei no limita la «llibertat de cascarrulles» i que sobre ferums no hi ha escandall en els codis. Quan qualcú fa senyes de desaprovació o, directament, els acusen de bruts, se'n riuen i el conviden a revisar la llei que els empara. Això fan amb la llibertat d'expressió que utilitzen talment fossin sols pel món. Poden inventar-se intencions en els altres, com quan afirmaren que el ministre Montilla voldria fer un GAL per assassinar periodistes desafectes o jugar a boicotejar productes perquè els empresaris catalans s'adonin de qui mana. Pot ser tot legal, però no és bo per a la convivència i, per tant, ultrapassa la llibertat individual. Com amb l'exemple del porc en l'autobús, aconsegueixen fer oi. Deixin, per favor, la justícia per quan falla la resta i, si volen fer un servei social, procurin que la resta no falli.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris