muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

La relectura francesa

Els nord-americans duen una temporada amb l'esquena girada vers els francesos, però quan tornin a girar-la i en reprenguin l'amistat, o potser abans, ben segur que troben d'allò més atractiva, i imitable, aquesta llei que s'han empescat al govern de Chirac per obligar els programes escolars a reconèixer «el rol positiu» de la colonització francesa arreu del món, des de l'Àfrica septentrional fins a la Indoxina i des del Carib fins als arxipèlags del Pacífic, on alguns bocins encara són part de la metròpoli gal·la. La llei no diu que també s'hi hagi de reconèixer el rol negatiu (per això no caldria cap llei), tot i que segons molts historiadors pesa més que el negatiu, ni concreta la proporció de relectura bondadosa respecte de la història científica que mira d'evitar les valoracions, i sobretot no prediu si en el futur aquesta mena de relectura s'estendrà a altres àmbits de la història d'aquest gran país, bressol de la modernitat cartesiana, de la revolució francesa i de l'Armagnac. En tal cas, convé que els editors es comencin a pensar en relectures bondadoses de l'imperialisme napoleònic (incloent-hi la mort del tot inútil de 400.000 soldats llançats en ple hivern a les planures russes), o del col·laboracionisme amb els nazis, o de la tortura sistemàtica que es practicà durant la guerra d'Algèria, perquè posats a rellegir bondadosament la història, per què no hauríem de rellegir-la bondadosament tota, en lloc de limitar-nos a rellegir bondadosament els moments colonials?

Ara que els nord-americans, i la resta del món, hem sabut que Bush va autoritzar escoltes telefòniques i espionatge del correu electrònic, de forma il·legal, a un nombre indeterminat de persones, que aquestes escoltes s'han estès durant anys sense cap autorització ni control ni coneixement judicial i que l'espionatge va ser realitzat per l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) i no per l'FBI, com correspon als afers interns, alguns s'han sorprès que l'única conseqüència n'hagi estat la protesta d'alguns senadors i congressistes demòcrates (i fins i tot d'alguns republicans), protesta que no ha servit per iniciar cap investigació sobre l'afer. La majoria de la classe política s'ha estimat més comentar que en cal més informació, o que la lluita antiterrorista justifica aquestes escoltes, o directament que la llei que ho empara és al mateix nivell que la constitució i l'explícita garantia dels secret de les comunicacions. Res, uns mínims problemes, que tanmateix podrien ser més mínims, i desaparèixer, el dia que el govern Bush proposi -tot seguint l'exemple francès- una «relectura bondadosa» de les autoritzacions que el President va fer per engegar un sistema autònom, secret i per complet impune d'escoltes il·legals. Els llibres d'història -aquesta matèria que tant fa per la unitat de la consciència nacional- i també els diaris, per què no, si tanmateix poden anar preparant el terreny, haurien de proposar-se com més aviat millor la «relectura bondadosa», o directament la lectura bondadosa, del present i del passat, i ja que hi som del futur, i disculpar, o directament lloar, aquesta conducta.

El llenguatge quotidià també hauria d'incorporar aquesta interessant expressió de «la relectura a la francesa». Ja sabíem què significa allò de marxar-se a la francesa, i altres comunes expressions que fan referència a aquest noble país i a aquesta no menys noble llengua, i ara hi afegirem el costum, o la proposta -o l'obligació, segons com es posin els legisladors- de llegir «a la francesa». Que es tracta de conèixer l'època en què es practicava l'esclavatge, o de parlar dels milions d'infants que encara són tractats com a esclaus? Cap problema, tret del dubte de si ho hem de fer a la francesa, o de la forma, diguem-ne, tradicional. Que t'has mirat un comentari sobre la compra d'àrbitres a la lliga alemanya? I com ho explica: en pla antic o a la francesa? Dius que l'urbanisme salvatge s'estén per la costa mediterrània? I com ho denunciarem, això? Amb les nostres acostumades -i inútils- paraules, o a la francesa? I aquesta mínima, i tardaníssima, compensació que es vol oferir ara a les víctimes del franquisme, valdrà la pena? No seria millor estendre definitivament, i consagrar amb la legislació necessària, una «relectura bondadosa» del franquisme, seguint l'exemple francès, i estalviar-nos els diners d'aquestes compensacions? Ben mirat, l'extensió de la «relectura francesa» -que avançant-se a la legislació molts havien començat pel seu compte- confirma que la llum del far francès continua il·luminant les terres que l'envolten, com ha passat sempre, i que nostra és la sort d'estar a tocar d'aquest gran país.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris