algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

La meva mare i la mare de Pere Palau

Ara fa deu anys que la meva mare es va morir. Si en vida jo li hagués dit que en el Parlament algú havia dit «callaté gorda» a una diputada embarassada, no ho hauria trobat ben fet. Crec que no ho hauria entès. S'hauria estimat més pensar en una altra cosa, per no haver d'allotjar segons quin tipus de personatges en el seu cervell. Servidor pens que per a ella hauria estat inconcebible que, durant els seus nou embarassos, qualcú li hagués dit «gorda» en to insultant. No he conegut la mare del senyor Pere Palau, del PP, diputat i president del Consell Insular d'Eivissa i Formentera. Segons l'edició d'ahir d'aquest diari, «es va sentir de manera diàfana un 'Callaté gorda'. L'insult provenia del President d'Eivissa, Pere Palau (PP)». I anava adreçat a la socialista Carme Garcia Querol. El diari d'ahir ho volia deixar clar, perquè el President pitiús va voler excusar-se per haver dit «sorda», que ja m'explicaràs a què ve convertir una minusvàlua en insult. Estic segur, tot i no haver-la coneguda, que a la mare del senyor Pere Palau, quan estava embarassada d'ell, no la va insultar ningú dient-li «gorda» ni «sorda». També estic segur, tot i no haver-la coneguda, que ella no hauria aprovat l'actitud -vexatòria?- del seu fill. Com s'arriba a la vida política en aquest país és una de les qüestions que ens hauríem de replantejar una mica seriosament. No és saludable, no ja per a les institucions, sinó per al civisme, per a la convivència, per a la simple urbanitat, i sobretot per a l'educació dels nins, no és saludable que uns personatges públics es comportin d'aquesta manera. Ja en algunes altres ocasions la societat illenca ha tengut ocasió d'especular sobre la duresa que deu comportar ser dona en el PP, a la vista dels comportaments d'alguns dels seus camarades mascles. Però això és, al cap i a la fi, un assumpte intern, de família política, on tothom manté o accepta o no actituds com les del senyor Palau. Una altra cosa és aquesta actitud vista a peu de carrer, amb ulls de contribuent i amb mirada de ciutadà. Aleshores la cosa canvia. L'escalada de violència i grolleria verbal està rompent tots els marcs previsibles en democràcia, i el cas Pere Palau n'és una confirmació més. Posats a trobar-hi algun aspecte positiu, només se me n'acut un: aquest llenguatge revela una forma de pensar, delata la temperatura i la delicadesa espiritual de cadascú. En fi, què he de dir que no sapigueu? Molts d'anys, de veritat, a totes les dones que estan grasses, i molt especialment a totes les embarassades.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris