nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
11°

Mohammed VI passa comptes

El rei Mohammed VI de Marroc no vol que diguin que el seu govern enterra els errors del passat o fabrica un passat ple de roses. Vol donar al seu país, als opositors del seu règim, i a la monarquia marroquina, se suposa, una oportunitat per començar de bell nou. Ha comanat un estudi sobre els anys que regnà el seu pare, Hassan II, en un exercici d'autocrítica que cap casa reial europea mai no faria. És una oportunitat que molts dirigents li envejaran, i potser hi haurà algun monarca més del món musulmà que pensi imitar-lo, si surt amb la seva. Quants n'hi ha que voldrien no haver de portar a l'esquena dècades de repressions i decisions deshonestes. La teoria és que no hi ha millor manera d'eliminar els fantasmes que encarant-los directament. L'estudi de la repressió al Marroc, que cobreix del 1960 fins el 1999, detalla la mort de 592 persones. És a dir, la mort de devers quinze persones cada any. Més d'una desapareguda cada mes durant els quasi 40 anys que Hassan II va regnar. Més de la meitat d'aquests varen ser morts a trets durant manifestacions contra el règim. No es pot negar que aquest informe del rei del Marroc sobre el règim del seu pare mostra un coratge i una convicció que és possible canviar la manera de governar el seu país que pocs estats més o menys dictatorials, per no dir cap, sap igualar. Els crítics també tenen raó quan diuen que l'informe no és complet. L'Associació Marroquina per a la Defensa dels Drets de l'Home ha declarat que les mancances de l'estudi li resten valor: diu que si es compten tots els desapareguts del règim de Hassan II el total és més a prop dels 3.000. Per arribar a aquesta xifra el govern hauria de fer una recerca molt més a fons. Però tot i el dèficit de l'estudi oficial, que ben segur vol mantenir el secret sobre les operacions més escabroses de la policia secreta, la publicació dels resultats sembla una passa cap a l'honestedat per part del govern, i convida a un debat més obert sobre la repressió per poder deixar enrere el silenci dels 'anys de plom' del Marroc. Sense voler fer comparacions, vist el silenci que ara marca el cas de les 'rendicions' de detinguts de la CIA a Europa, per exemple, potser alguns dirigents europeus n'haurien de prendre mostra.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris