nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
12°

Ah, un d'aquells articles...

Saps que són romaneses perquè has sentit algú que ho deia; no t'has aturat mai a demanar-los els papers que no saps si tenen quan et venien a oferir una Farola, un encenedor o un paquet de mocadors; alguna arrossega una criatura que juraries que ja has vist abans, ostentada en qualque altra ocasió per alguna altra presumpta romanesa, tal vegada més grassa, més vella. N'hi ha una vuitena que sovint campen per devers un supermercat concorregut: el mateix que serveix d'aparador per un indigent que toca un orgue rudimentari, d'aquests que van amb piles, i que alguna nit has vist en altres llocs, per devers la Vila, pidolant amb bon humor. Érem, en fi, no perdem el fil, amb la mitja dotzena de romaneses que es veu que han fitat l'estratègia de mercat adient per aquests dies: disfressar-se de papa-noels.

«Ho-ho-ho», sents una veu massa aguda per ser la del degradat Sant Nicolau, i al davant, un estol de mares-noeletes que ofereixen un caramel com esquer per envergar-te un paper on t'expliquen les penes -sempre les mateixes: el prec del captaire deu ser universal- perquè, ailàs, els donis unes monedes. Idò això: si Santa Claus serveix per vendre telèfons mòbils, plans de pensions; si ens vesteixen de vermell i blanc anorèctics joves i vells amb panxes ortopèdiques que ens regalen reproductors d'àudio digital i senyores despampanants amb atributs igualment ortopèdics amb què ens ofereixen colònies seductores... Si tanmateix el personatge ja ens ha perdut la innocència i no ens fa cap recança veure'n la caricatura robotitzada fent cops de cadera a l'entrada dels tot-a-cent... Si al cap i a la fi, Papanoel ja demana més que ofereix, per què no vestir-nos, nosaltres, gitanes extracomunitàries mendicants, d'al·lotes-noel? I ens revé la inquietud al voltant de la tradició malmesa: guanya papanoel als reis, però veure'n infinites reproduccions dilueix l'essència fins a l'infinit; esvaeix el poc significat que en aquestes alçades ja tenia. En els mercats del Principat conviu la icona de l'home del Nord d'Europa amb el símbol inanimat del tió -la soca que cremaríem en la foganya per un capvespre animat, que a Catalunya caga els regals la mateixa nit que Santa Claus els reparteix- antropomorfitzat: amb nas, somriure ''i capell de parenoel!!! Perdem el Nord, el temps i la llavor: Sant Nicolau ja va arribar prostituït per aquestes contrades; al Principat ja no es va a cercar el tió al camp, ni es crema després d'haver-ne acceptat els regals -una imatge maquíssima, què voleu que vos digui...

...Tot i la mercantilització, també, del trio de monarques, i sospitant que qualsevol dia ens poden convertir la Sibil·la en obsequiosa dadora de presents nadalencs -verge encara del marxandatge, coses de formar part de la minoria minoritzada- aquí n'hi ha un que aquestes setmanes, es declara monàrquic.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris