lluvia ligera
  • Màx: 12°
  • Mín: 10°
11°

La insularitat ja no ens protegeix del terror

Convendria que davant realitats tan esfereïdores com la de poder tenir perillosos ressentits entre noltros actuàssim com una societat més o menys compacta i amb voluntat de futur. Fa feredat saber que un especialista en armes químiques (maleït sigui qui les inventà i qui encara les justifica) passeja per la Palma del centenars de llengües quan la insularitat ja no ens protegeix dels terroristes amb vocació suïcida. Davant la realitat d'una globalització que, quan obrí les portes, perdé la clau que seleccionava entrades i sortides, hi ha d'haver una societat còmplice amb determinació de futur. Ni podem tancar les portes ni canviar les llibertats guanyades per la seguretat impossible. Però si podem fer front als atacs amb les idees clares. L'escola ens ha d'igualar en coneixements i el mercat en oportunitats, i això no és senzill. És més fàcil inocular recels davant el forà que permetre disputi el nostre lloc de feina i comparteixi el benestar. En el brou de cultiu d'una societat desestructurada els dogmàtics amb receptes miraculoses tenen fàcil creixement. No es tracta de sentir-nos justament castigats per la nostra miopia, voluntària o no, davant la injustícia mundial i la hipocresia universal. No, no és això. Es tracta de procurar una coherència social que ens blindi davant el terror i ens conhorti si aquest ataca. Cal dir assassins als que no trasmuden la cara quan accepten haver causat 30.000 morts civils a l'Iraq. I cal dir-ho amb la mateixa força i convicció als assassins que esbudellen ciutadans amb els seus cotxes bomba. Potser la superioritat moral que havíem guanyat amb unes lleis que ens igualaven ha de tornar ser el pal de paller de totes les nostres actuacions i l'exigència cap els altres. No podem fer dos escandalls diferents, segons siguin més propers els assassins, ni perdre l'ordre de prioritats quan el terror ens pega un sotrac a l'enteniment.

l l l
La primera lliçó que cal no oblidar és que la seguretat plena no existeix, que sempre hi ha excrescències en tot sistema i tumor en qualsevol cos. És la fortalesa d'aquest i la cohesió del sistema les que aïllen els agressors. Cal deixar de banda, també, la bonhomia roussoniana i conviure amb el convenciment que sempre hi ha elements perillosos i per això han de funcionar els sistemes d'informació i de seguretat que ens protegeixin, amb bona mesura, d'ells. Però amb la llei i amb la llei igual per a tots. Un món més just no ens allibera del terror però li retira un amplificador que ara mateix se sent en el menjador de casa. Ediàleg entre les civilitzacions no pot dependre del diàleg comercial, dels interessos econòmics que ens fan invisibles les injustícies més rendibles. I aquesta norma d'actuació ha de valdre en totes les escales. A prop i enfora. Amb el que tenim a casa i ja ens va bé si pateix certa marginalitat que ens és molt profitosa i ens garanteix la preeminència. Amb el que tenim lluny i ens permet consumir a preus de saldo sense que volguem demanar-nos de quines mans surten les baratures. No és idíl·lic saber que entre noltros hi ha tarats que somien a esbudellar-nos. Però, el dia que ens alegrem d'esbudellar-los, haurem perdut.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris