algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Campanya per la lectura

Com sabeu, el primer premi Mallorca de narrativa convocat pel Consell de Mallorca, i el més ben dotat en llengua catalana (70.000 dels actuals euros), va ser declarat desert, decisió que va aixecar la polèmica corresponent. Després, es plantejava una qüestió d'ordre pràctic, què es feia amb els doblers que quedaven en l'aire. Ja haureu sentit contar que quan el senyor Josep Vergés, aleshores propietari de l'editorial Destino, va comunicar a Josep Pla que l'editorial instituïa el premi Josep Pla de prosa en català, l'escriptor empordanès li va suggerir: «I per què no em doneu a mi el milió de pessetes i no fem el ridícul?». Vull dir que hi ha moltes maneres d'emprar els diners d'un premi que no s'adjudica, però la gent de política lingüística n'ha trobat una que val la pena de contribuir a divulgar. Ha creat un procediment senzill perquè aquests euros es reparteixin entre l'al·lotea de setze a devuit anys i es destinin a l'adquisició de llibres en català. És a dir, d'alguna manera, si el premi volia beneficiar un autor, ara en beneficiarà molts, perquè no és res nou que el lector és co-autor de l'obra que llegeix. El lector, si no ha trasplantat a la lectura la passivitat a què s'ha acomodat mirant la tele, és qui dóna sentit al llibre, és la persona que, en mig del bosc, sent el brunzir de l'arbre que cau: si ell no hi fos, aquest brunzir s'hauria perdut en la soledat del bosc. Els llibres llegits són palimsests, acumulació d'escriptures damunt d'una escriptura original, que a la vegada ja és fruit de moltes altres. L'escriptura darrera i definitiva és la del lector. Fomentar la lectura és invitar a la co-autoria dels llibres, i fomentar la lectura en català és coadjuvar a la reforestació de les clapes més ermes dels territoris on es desenvolupen identitats i sentiments de pertinença. Res no ens ubica tant en el món com el llibre. La lectura no la podem substituir amb cap altra via de coneixement. La manca d'aquest exercici és un llast que marca molt les persones que l'arrosseguen. Vull dir que no són ni millors ni pitjors, però que se'ls nota. Diguem de passada que la nostra comunitat està molt per davall de la mitjana estatal en lectura de llibres: i se'ns nota, és clar, i molt. Repassau, no ja els fets o les dites, sinó la mirada, la sola expressió dels polítics en nòmina d'aquest país. No us equivocareu de més de dos o tres, sabreu a l'acte quins llegeixen i quins no, i, d'entre els que llegeixen, quins són els fans d'Antonio Gala o Pérez Reverte. Qui diu els polítics diu la penya de cadascú, des del vicari a les cunyades. Res, un darrer tòpic, per avui: que els homes i les dones de demà puguin començar a llegir des d'ara.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris