algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
13°

Què és l'autonomia

Fa vint-i-cinc anys no en teníem i, per això, l'Obra Cultural Balear publicà l'opuscle Què és l'autonomia, de Bartomeu Colom Pastor. Al darrer capítol n'advertia dels perills: «El nacionalisme i l'autonomia consegüent no haurien de servir per espanyar més el nostre paisatge». Abans havia escrit: «Una administració més complexa requerirà uns quadres tècnics que lògicament han de solucionar els seus problemes sense l'ajut de Madrid. La nostra administració hauria de ser tan eficaç o més que la de l'Estat actual». Ara podríem convertir les advertències en preguntes per fer balanç. El darrer que he llegit de Llorenç Capellà em fa la impressió que ell ja ha arribat a la seva particular conclusió i que s'astora que encara n'hi hagi tants que no pensin el mateix. Bé, de cada dia, són més. La setmana passada, no sé quin geni dePSIB-PSOE parlava d'«autosubmissió» -que deu ser el més semblant que hi ha l'autodeterminació, però en versió masoquista- per criticar la postura dePP davant l'entrada en vigor de la LOE. En fi, totes les notícies que servidor llegeix sobre l'elecció de candidats d'aquest partit remeten a Madrid. Al cap i a la fi, ePSM i tot cerca sortides per a Son Espases al Congrés dels Diputats. Tornarem a Colom, que, el 1980, havia escrit: «A Andorra, el català, segons les lleis, és l'idioma oficial, però basta escoltar la ràdio». Vint-i-cinc anys després, mirau per on, tenim IB3. En la mateixa línia, Miquel Sbert, inspector i exdirector general al primer Govern de Jaume Matas, ha avaluat a l'Anuari de l'Educació 2005 l'eficàcia de la revolució fioliana i el seu profund arrelament social: «En qualsevol cas, sembla que les darreres normes publicades (2004 i 2005), d'un gran calat mediàtic i de profunda conjunturalitat política, s'insereixen de manera artificial en una realitat viva (el sistema educatiu) que es mou segons uns altres pressupòsits... En qualsevol cas, el balanç de les dues disposicions resulta clar: a hores d'ara, 20 centres educatius de les Illes Balears (10 públics i altres tants de concertats) s'han acollit a aquestes mesures excepcionals. Resulta evident que el ritme d'imposició, o d'acceptació per part dels centres, en termes de totalitat de sistema educatiu és, doncs, extraordinàriament pausat. Aquesta pauta, o bé indica la solidesa dels projectes de centre vigents a la majoria immensa de les comunitats educatives o bé demostra que no hi ha realment cap situació per resoldre amb caràcter excepcional, o tal volta, les dues coses alhora».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris