nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
10°

D'aquí a València, i viceversa

L'informe del Parlament Europeu que demana un radical canvi de política urbanística a la Generalitat valenciana ha provocat una considerable tempesta política en aquesta Comunitat i, també, a Madrid, amb ramificacions a d'altres regions que manifesten semblants tendències urbanístiques que les valencianes. Aquí, emperò, feim els sords. No va amb nosaltres, pareix. En síntesi, el que la Unió diu és que una política urbanística tan extensiva territorialment i alhora intensiva per l'enorme progrés constructiu com la que s'està perpetrant allà amenaça seriosament el mínim equilibri econòmic, territorial, social... de tota la Comunitat. El mur de formigó a primera línia d'aquella regió s'està reproduint a segona línia, tercera... És com si tota la Comunitat estigués en venda. Requalificacions urbanístiques pertot arreu (segons els diaris valencians, fins a 150 milions de metres quadrats han estan requalificats enguany) auguren un futur a curt, mig i llarg termini en el qual la construcció seguirà desbocada. L'informe, com a tal, no vincula ningú. Però com que té valor d'alguna manera moral, ha servit perquè el PP i el PSOE, amb intervencions ministerials per enmig, se posin a parir l'un a l'altre, acusant-se mútuament de ser els responsables del desastre. A Catalunya i a Andalusia, molt més tímidament, la polèmica s'ha reproduït perquè no falten els qui veuen perills potencials semblants als de València. A Balears, la cosa, emperò, ha passat desapercebuda.

I és estrany, tant de silenci. Perquè en el boom constructiu i especulatiu valencià alguns indígenes balears hi han tengut un considerable protagonisme. No debades duen especulant per allà des de fa anys. De tecnologia potser no n'exportarem mai, ara bé formes de fer-se rics en poc temps amb el territori, sempre i quan se tengui amistat amb el polític adequat que estigui en el lloc convenient, doncs d'això en tenim per ensenyar molt. Però l'aspecte de la qüestió valenciana que és més important, i tanmateix poc comentat arreu i aquí ni citat per ningú, és com s'ha produït aquest informe. Han estat col·lectius ciutadans els que l'han provocat. Gent farta de veure com cap, i dic cap, partit polític espanyol, a cap àmbit de decisió -local, regional i nacional- no ha volgut mai fer res. Dir que faran, sí... quan estan a l'oposició. Però fer, quan estan en els governs, no res. La construcció i la venda del territori és un fenomen general a Espanya, allà a on, clar, el territori està posat en valor econòmic immobiliari, la qual cosa requereix l'actuació a posta de l'Administració. Que bàsicament és el litoral mediterrani. Des del nord de Catalunya fins a Màlaga, incloent-hi València i Balears. I ho és no per casualitat. Sinó perquè l'actuació de les administracions -PSOE, PP, nacionalistes... tots, sense excepció- així ho ha volgut. S'han obert portes que és impossible que se tanquin. L'autonomia ha estat l'instrument d'aquesta monstruositat. Perquè en donar -ho advertí Alexandre Jaume l'any 1932 per a Balears, quanta raó tenia!- el poder central la capacitat de decidir l'urbanisme a institucions de relativament poca entitat -local, insular provincial o regional- les forces econòmiques de la localitat poden arribar a determinar quina política territorial se fa per a, exclusivament, benefici particular, amb l'excusa «social» de la feina que se crea. I a Balears, per exemple, que hem tengut l'honor d'exportar alguns insignes mestres cap a València, ara recuperam la «inversió» d'intel·ligència empresarial, reproduint aquí el que allà tan bé els ha funcionat. Institucions que dissenyen l'urbanisme per posar en valor de compravenda immobiliari tot el territori. I no hi ha cap partit amb capacitat d'aturar això. Encara que el 2007 totes les institucions -ajuntaments, consells i govern- fossin del color mateix color -i que cada lector decidesqui quin voldria- res no canviaria. Per això els col·lectius valencians, farts, s'han adreçat, demanant clemència, no a cada ajuntament, no a cada diputació, no a la Generalitat, no al govern nacional sinó allà on més enfora s'ha trobat una instància política, a la Unió. Perquè saben que tota la resta estan contaminades. Aquí anam en el mateix camí. Deu ser per això que no interessa parlar-ne i és millor perdre el temps en debatre les xorrades de la reforma de l'Estatut, perquè ningú no s'adoni de l'essència perversa d'una autonomia que està al servei exclusiu d'uns pocs.

Miquel Payeras, periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris