algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:

La reforma de la Llei Electoral

Dilluns passat, el PSOE i EU-Verds donaren temps al PP per pensar-se amb tranquil·litat si l'interessa reformar o no la Llei Electoral. És ver que només depèn d'ell mateix, per fer-ho. Per tant, no necessàriament ha d'estar vinculada la qüestió a la reforma de l'Estatut. Ara bé, l'esquerra sí que ho podia encadenar. De fet, és el motiu pel qual s'aixecaren el PSOE i EU-Verds de la Ponència parlamentària de la reforma estatutària, deixant-la per tant bloquejada a la pràctica. I és el que, també, digueren el divendres dia 9 que seguirien fent si el PP, a la reunió de dilluns dia 12, no donava fermes garanties que no hi hauria cap reforma electoral. No les donà i ells s'ho empassaren. No se sap per què dimarts, dia de plenari del Parlament, els socialistes i els roig-verds estaven relativament contents. Argumentaven, representants d'ambdues formacions que havien anat a la trobada de partits, que el PP «és segur que no canviarà» la dita llei. Per què?, se'ls demanava. Contestaven que no perquè si ho fes ells evitarien que s'aprovàs la reforma de l'Estatut -que això saben que als conservadors ben poc els importaria, arribat el cas- sinó perquè «si augmentassin un diputat per Eivissa, a Menorca se suïcidarien». No havien ni pensat en la possibilitat, fins aquell moment, que el PP podria també augmentar un diputat per Menorca, per així compensar i sortir-se'n amb la seva. Perquè si incrementàs un diputat per a cada una de les dues illes, la probabilitat que no tengués el 2007 majoria absoluta a Balears i que no tengués els tres consells alhora seria baixíssima. Per comparar: si se projecta retroactivament tal hipòtesi als resultats de 2003, mantendria el Consell d'Eivissa-Formentera, tot i que el Pacte Progressista faria un escó més, augmentaria un diputat per Menorca empatant amb l'esquerra (PSOE-PSM), amb la qual cosa s'hagués fet també amb aquest Consell, i tendria majoria absoluta (31) en el Parlament; però és que, clar, a Eivissa el 2007 no hi haurà Pacte, amb la qual cosa qui se quedaria l'escó que actualment és d'EU serien els conservadors, que, de passada, deixarien sense la capacitat decisiva a Formentera per formar majoria balear. Encara més: en augmentar dos diputats per les illes menors disminuiria ostensiblement la probabilitat que UM fos desequilibrant en el conjunt balear, i això donant per fet -que és molt donar- que els nacionalistes no s'enfonsin el 2007 i que el PP no tengui per si sol també el Consell mallorquí.

O sigui, que la qüestió és fonamental. El PP té la potestat de mudar la llei a conveniència quan vulgui. Això és ver. Ara bé, l'esquerra tenia la possibilitat de, si més no, seguir bloquejant la reforma estatutària si els conservadors no se comprometien a no fer-ho. Més o manco és el que passà a Catalunya, a on només quan Madrid obligà Pasqual Maragall a acceptar la condició «sine quan non» de CiU, la no reforma electoral, els nacionalistes acceptaren negociar de veres l'Estatut. Aquesta era la força que igualment a Balears tenien PSOE i d'EU-Verds. Fer el que havien dit que farien. Mantenir la convicció en si mateixos i no deixar-se endur per la ridícula por de ser acusats pel triangle PP-PSM-UM de no voler la reforma de l'Estatut. Per la comparació entre la decidida actitud a Catalunya de CiU i la poruga posada en escena de l'esquerra balear se'n treu raó de per què els conservadors fan el que els dóna la gana. L'assumpte és que amb una ingenuïtat increïble, a més de demostrar-se com uns porucs, el PSOE i EU-Verds donaren dilluns passat al PP el que necessitava. Temps. Com que al conservadors l'Estatut els interessa més aviat poc -perquè saben que el finançament serà nacional i únic-, usaran l'amenaça de la reforma electoral a conveniència i quan s'acosti la fi de la legislatura, amb les enquestes fiables a la mà, decidiran amb total tranquil·litat si donen el cop de gràcia a l'esquerra i al nacionalisme amb la reforma de la llei electoral. I aleshores, el que digui i faci UM, que ara potser podria muntar cert problema, relatiu, per al PP en el Consell de Mallorca, serà purament anecdòtic. En resum, que d'una manera increïble l'esquerra féu dilluns passat al PP un magnífic regal de Nadal. El temps i la tranquil·litat per decidir sense cap pressió si a la fi dóna el tir de gràcia a tota -és un dir- oposició amb una reforma de la llei electoral que gairebé blindaria la majoria absoluta conservadora.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris