muy nuboso
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
11°

Fòbia anticatalana

Deia Goebbels, un cop nomenat ministre de Propaganda de Hitler, que és un error fer canviar d'opinió la gent a partir d'arguments ben pensats i teoritzats. Les tècniques efectives de manipulació no passen per missatges novedosos o creatius, sinó per incidir de manera constant en els vells prejudicis per despertar els baixos instints a partir d'estereotips d'arrel irracional. Així, a poc a poc, començà Goebbels la campanya contra els jueus el 1934. En realitat, no eren l'objectiu principal. Els nazis havien guanyat les eleccions un any abans i tenien una porada de l'esquerra, que en el seu conjunt havia obtingut tretze milions de vots (per separat, més que ells). Havien de destruir socialistes i comunistes. Els primers camps de concentració d'aquell 1934 no eren per als jueus, sinó per als progressistes. Incidiren tant en la qüestió jueva perquè l'esquerra tenia molts militants d'aquesta condició i alguns havien estat ministres de la República de Weimar. «Els jueus són els culpables de la nostra derrota com a poble», deien els nazis. Amb aquesta demagògia, Hitler i Goebbels exterminaren l'esquerra en pocs mesos. L'èxit els deixà sorpresos a ells mateixos. Goebbels tenia raó. L'important no són els raonaments ni apel·lar a la capacitat d'anàlisi dels ciutadans: guanya qui sap encendre els prejudicis. I a poc a poc, sense presses. Tot s'ha de pair. Goebbles comparava la seva tècnica amb un comboi de vaixells: «Sempre hem d'anar al ritme de les embarcacions més lentes o el comboi (la massa humana) es desfarà». Més tard exterminaren els jueus per mantenir l'instint de guerra i de domini, però abans ja havien destruït impunement les forces polítiques que els podien aturar els peus.

És trist veure com aquestes tècniques, salvant les distàncies i els temps, ara democràtics, encara romanen vives avui en dia. Canviem la fúria contra els jueus per la campanya contra els catalans i l'espectacle es torna esfereïdor. Igual de lent, igual d'irracional i de carregat de prejudicis, però implacable: «No al cava catalán»; «'Atención, esta tienda es de catalanes!»; «Los documentos han de quedar en Salamanca»; «Este Estatuto rompe la unidad de España». En realitat, els catalans són un instrument, un prejudici convenientment manipulat, un objecte de demagògia. L'adversari real a batre és el govern socialista de Madrid, el que els ha pres la finca, el que té una altra concepció de la convivència interior i de les relacions exteriors. Els catalans són l'espantaocells que els permet atacar des de la inferioritat teòrica i intel·lectual. Com diria Goebbels: només s'avança des de la negació instintiva i irreflexiva, només s'avança des de l'odi. La llum encega, l'obscurantisme obre els ulls i ensenya a emprar les mans.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris