nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
14°

El consens

En el negoci turístic es produeix una inqüestionable situació de canvi. A hores d'ara, s'ha explicitat públicament una estratègia. Aquesta consisteix a no continuar amb el procés d'expansió urbanística que permeti, al mateix temps, transformar els hotels en apartaments. Ha estat formulada per un «lobby» empresarial estatal, el nucli central del qual està constituït per grans cadenes hoteleres de Balears. La primera part de l'estratègia és aplaudida pels col·lectius proteccionistes i la segona pels propietaris d'hotels. Les dues parts maleïdes pels constructors immobiliaris.

També es parla molt de la qualitat com a única formula per ésser competitiu en el mercat. Però davant la pobresa de propostes, massa sovint, l'estratègia de la qualitat s'ha confós amb l'estratègia dels sistemes de qualitat. Aquesta consisteix a implantar un sistema de qualitat creat pel Govern, sense cap homologació internacional i que és incapaç de resistir ni la més minsa certificació per part de cap de les empreses autoritzades per fer-ho. El final del procés és una placa més per posar al llindar del portal de l'entrada que alimenta una mica més la cerimònia de la confusió. No solament no hi ha estratègia sinó que es banalitza la paraula qualitat.

Mentrestant, el Govern teixeix una àmplia xarxa d'infraestructures viàries a cop de talonari i a compte dels bancs que fins i tot els néts encara pagaran. Aquestes carreteres estaran preparades i han estat pensades, per suportar encara més cotxes dels que actualment hi ha. Són les carreteres del neo-boom-liberal-urbanístic-llevaentí il·luminat per el pensament zaplanista benidormià, del que és ambaixador el gran instrumentista president Matas. Són les carreteres que hauran de permetre circular amb celeritat i promptitud als futurs nous propietaris europeus de residències a Mallorca. Són les artèries del mateix model de creixement que acaba de posar en qüestió la Comissió Europea i que està disposada a denunciar davant el màxim tribunal de justícia europea si no hi ha rectificació.

Entre el model conservador governamental i l'empresarial, a pesar de les diferències aparents, no hi ha distància; els dos coincideixen en l'element més bàsic, que és acceptar el model residencial com a única i exclusiva sortida. No és la primera vegada que es produeix una circumstància com aquesta. Recordem que la «Costa Azul» va optar per una transformació d'aquest tipus, entre altres mesures, quan les Balears, amb uns preus inferiors, la tragueren del mercat. Ja existeixen el destins competidors que estan desplaçant les Balears del mercat. Si la solució és de solament transformar-se en lloc de segona residència dels europeus, la solució serà per consens. Oficialment hi haurà consens. Consens a la nova cultura neo-liberal significa acord entre els que pensen el mateix. Consens i qualitat han adquirit el mateix nivell de banalitat en el nou règim. Diferent seria que volguessin posar-se d'acord almanco en la majoria.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris