algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

L'estat de l'Estatut

Em referesc al català (anava a escriure naturalment, però no vull ofendre el nostre, per intranscendent que sigui el seu debat). Crec que, tot i la seva complexitat, té tres punts que són la clau tant de la seva aprovació o retirada com del futur de la nació catalana (segons com quedin en el text definitiu). En primer lloc, respecte a la definició com a nació, opín que només té la importància que li dóna la caverna mediàtica, almenys en la redacció actual, que elimina qualsevol efecte jurídic com podria ser el dret d'autodeterminació; i crec que els partits catalans l'inclogueren amb l'esperança de poder-lo utilitzar com a moneda de canvi en la discussió del finançament. Però aquesta qüestió, el punt del finançament, que tant a Madrid com a Barcelona consideren fonamental, no arribarà a bon port per dos motius: és un mal moment per a retallar-li ingressos al govern espanyol perquè ja n'hi retalla, i molts, la Unió Europea (que ara mateix el subvenciona amb més d'un bilió de pessetes cada any), i, a més, no crec que en cap circumstància Madrid vulgui renunciar a la potestat de fer allò que vulgui (allò que li doni la reial gana) amb els imposts que paguen els catalans i els balears (som, clarament, els únics contribuents nets: dos bilions de pessetes anuals en conjunt). És, justament, allò que reclama el govern de la Generalitat: que s'acabi l'arbitrarietat en el finançament de les comunitats autònomes. No sembla, però que aquesta sigui la intenció de Madrid, perquè Zapatero, per evitar que el PP i tota la militància anticatalana l'ataquin sense misericòrdia per aquesta concessió, té un argument potent: la publicació del vergonyós dèficit fiscal de Catalunya i Balears; si la intenció de Zapatero fos corregir, de la manera que fos, el dèficit del finançament català utilitzaria l'argument del tracte injust que ve de molt enrere. Però s'estima més continuar instal·lat en l'ambigüitat i la mistificació perquè això li dóna el marge de maniobra necessari per acontentar el poble espanyol, que no vol altra cosa que un govern que administri a favor seu els rèdits de la rapinya colonial que té per costum practicar. Si de cas, Solbes proposarà un model amb petites millores susceptibles d'agafar cos en quinze o vint anys si es donen determinades circumstàncies de creixement econòmic que permetin a l'estat espanyol prescindir en part de les mamelles catalanobalears. El tercer punt clau de la proposta d'Estatut és l'obligatorietat del coneixement del català. D'aquesta qüestió, afortunadament, no se'n parla gaire i, per tant, és possible que aquest punt sigui aprovat. Per a mi és el més important perquè és el que més pot fer per incrementar l'autoestima dels catalanoparlants, que, si quedàs incorporat en el nou Estatut, aviat serien tots els ciutadans de Catalunya: és de preveure que no hi haurà cap família que vulgui privar els seus fills de moltes oportunitats, entre les quals no és la més petita l'accés a la funció pública, i això ha de fer que l'ús del català deixi de recular. En el nostre cas, la llengua és el fonament de la consciència de poble, i un poble amb consciència de ser-ho no pot ser eliminat si no és amb la violència. És possible, com va dir Jordi Pujol, que l'Estatut s'hagi d'aprovar per etapes. Si és així, consolidar el reconeixement de la igualtat del català i el castellà seria molt eficaç a l'hora d'encarar negociacions futures. A les nostres illes també.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris