La qüestió és que pagarem més, perquè no tenim elecció. Ja hi podem donar voltes, aprovar lleis, incrementar ajudes... Les compensacions pel cost de la insularitat esdevenen un burla en un tres i no res. Les companyies actuen dins la lògica de l'empresa privada i ningú no es pot sorprendre per les seves decisions. No són ONG. La racionalitat del seu funcionament no té res a veure amb el caràcter essencial per a les Illes Balears del servei que gestionen. Poden fer més les institucions? Segurament. Però, de moment, l'eficàcia de les seves mesures ha estat sempre limitada. Per ventura, ens hauríem de plantejar si serveis d'aquesta casta no haurien de ser públics. Els benèfics efectes de la lliure competència no es noten gaire en aquest camp. Ahir, però, em vaig quedar amb el detall que la diligent consellera d'Obres Públiques, Habitatge i Transports no va tenir un momentet per comentar a Diari de Balears la pujada dels preus. Com que estam prenadalencs, suposarem que la senyora Cabrer no en vol parlar fins que no estigui ben documentada sobre la qüestió. Esperarem, doncs, sense gaire esperança, no en l'arribada de la resposta, sinó en les possibilitats de trobar solució a un problema que ha esdevingut un mal crònic.