nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín:
14°

La realitat, escàpola

Probablement haureu vist aquest anunci en què l'Ajuntament de Palma presenta la maqueta de les estacions i el seu parc amb un optimisme i en entusiasme de NO-DO. L'estil és allò que més perdura, fins i tot a pesar de la voluntat dels seus portadors. A l'Ajuntament de Palma, els que veritablement comanden arrosseguen i perpetuen la sòrdida retòrica del noticiari de la dictadura franquista. Els nodos eren previsibles fins i tot en els excessos de crueltat. Aquests dies passats, algunes televisions han recuperat fragments d'aquell noticiari referits a la construcció del Valle de los Caidos, on treballar d'esclau era presentat com la sublimació dels ideals més elevats. Ara, l'Ajuntament que presideix Catalina Cirer -quina gran decepció se n'han duit els que la feien prop de la gent normal- ens canta les meravelles del que farà, ens remet al futur perquè oblidem així la brutal ferida a la dignitat i a la intel·ligència ciutadanes que representa desmantellar un parc que encara no s'ha pagat. I no donar la cara, aprofitant que aquesta és una ciutat de pupurri i els que se'n senten no es fan sentir. Ningú en pot demanar comptes, ni que sigui davant els tribunals, d'aquest afer bananer? Aquesta fugida cap endavant, tan en sintonia amb la filosofia general del partit únic que governa l'Ajuntament i la Comunitat, constitueix una nova modalitat en el catàleg de males pràctiques que s'abaten cada dia en la ciutadania d'aquest país. Totes elles, d'una forma o l'altra, acaben tenint reflex o referència en la que és, segurament, la pitjor televisió autonòmica (pública) de tot l'Estat. IB3, que encara podria ser pitjor -no massa, però una mica sí-, s'està convertint en una matèria primera extremament valuosa per estudiar la degradació política, social i cultural del país. No sé si algú ho podria suportar, però seria interessant fer el seguiment d'una jornada sencera d'IB3 per amidar-ne les distàncies, curtes o abismals, que assoleix respecte d'allò que podríem dir-ne normalitat en una televisió pública, al servei d'una societat amb problemes reals. L'akelarre lingüístic, els excessos en el replomar de la informació, el separatisme cultural, la impudícia desenfrenada en el servilisme al Govern, el mal gust, l'associació del mallorquinisme al goranisme..., converteixen la televisió del PP en un més d'aquests escàndols que arrelen en la nostra quotidianitat i hi suplanten una realitat no gloriosa, però digna en la seva senzillesa. És clar, ningú no en dóna explicacions, els ocupants del poder autonòmic defensen aquesta televisió sense tornar vermells per fora, no es parla per res del que es fa malament, i, si la gent en vol parlar, se li tapa la boca amb anuncis d'un parc a un lloc on, ja ho sembla, no hi havia hagut res mai. O sia, una realitat que no va existir, desplaçada per una altra de virtual.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris