algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

Molts d'anys, de feina

S'ha estès tant aquest costum dels sopars nadalencs d'empresa que ja ens semblen normals. Res a dir, ni tan sols sobre aquest afegitó del regal de l'amic invisible que serveix per riure uns minuts i carregar unes hores amb un trasto inútil i de gust dubtós que acabarà en el contenidor abans de ser substituït pel de l'any que ve. Ja va bé. Acumulam «tradicions» amb menys d'una generació de vida mentre perdem gairebé tota la resta; especialment les que no són directament relacionades amb el consum. M'és igual. El que faci la gent amb el seu temps i els seus doblers només ens hauria de preocupar quan ens afecta. És per això, perquè ens afecta, que agraesc la substancial reducció del bufet que, per aquestes dates, ofereix eParlament de les Illes Balears als representants dels mitjans de comunicació. Encara no he entès què tenim la gent de premsa que no tenguin la resta dels ciutadans per ser gratificats per les seves institucions amb regals i canapès amb l'excusa del Nadal. Però encara era més mal d'entendre la desmesura que s'havia instaurat els altres anys. La felicitació d'ahir del president Rotger va ser mesurada, i això és d'agrair. Unes copes per desitjar-nos mútuament un bon any i qualque coseta per fer paret. A més de la mesura, no seria just que rebés totes les hòsties pel simple motiu de ser de l'únic que vos ho puc explicar, perquè és l'unic que em convida.

l l l
Anam cap al camí de la normalitat: una fraternal copa i un clàssic Molts d'anys i a fer feina, que per això ens paguen. Però ahir em quedà un dubte estrany: no sé si la normalització es dóna per convenciment o perquè el Parlament ha deixat de ser un centre d'interès polític. No només ho dic perquè som del convenciment que la piconadora popular ha convertit l'hemicicle en una pantomima, la dialèctica en una inutilitat i la política balear en la franquícia del madrileny carrer Gènova on el president Matas arreplega les consignes cada cap de setmana. També perquè ahir faltaren els representants dels partits que altres anys hi eren. Només els socialistes Armengoi Quetglas, el comunista senyor Rosselló i els membres de la mesa, i no tots. Del partit governamental, al principi de l'acte només hi eren els dirigents de PP3. DePSM no vengué ningú i a misses dites aparegueren l'uemita senyor Nadai els populars Huguet i Rubio. Com veis, dignes representants d'un poble al qual tampoc no l'importa massa un legislatiu descafeïnat i incapaç de fer gairebé l'únic que podria interessar a la ciutadania: elegir el seu defensor, eSíndic de Greuges. A veure si, entre la consola de videojocs, els alerons pel cotxe i la silicona pels pits, enguany qualcú dedica unes línies per demanar als reis aquesta institució que ens ha estat negada i per la qual no fan falta ni canvis estatutaris ni instruccions de Madrid (deu ser per això que no es fa).

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris