algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Com es fan els mallorquins

Les preguntes que sobre nosaltres ens adrecen les persones de fora, a servidor em solen confirmar la precarietat de les idees que, en general, ha elaborat el país sobre ell mateix i la poca consistència de tota una sèrie de dogmes reiteradament invocats, i tan voluntariosos com inoperants. El meu amic Manfred Heim, que té una caseta a Mallorca ja fa una dotzena d'anys, manifesta sovint una curiositat sobre el país i el paisanatge que no manifestam la majoria d'aborígens i de colons. L'estranya molt -i d'aquesta estranyesa, les seves preguntes- la gran dificultat d'accés que tenim els mallorquins de tota la vida, i no parlem, ja, dels immigrants, a tots els elements que conformen allò que ell en diu, algunes vegades, la cultura i, d'altres, la pàtria -i encara, algun pic, la identitat. A Mallorca, la iniciació a la llengua, per exemple, per part de qui comença a despertar-se a aquest món, és, segons Heim, molt confusa i complicada, perquè la gran majoria d'entorns familiars presenten una diversitat lingüística una miqueta caòtica; i, sobretot, allò que més crida l'atenció és la poca qualitat de la llengua pròpia emprada en la quotidianitat de moltíssimes famílies indígenes. Quan aquest ésser rompe l'ou del clos familiar i s'immergeix en la realitat lingüística de la societat illenca, aleshores el caos assoleix dimensions còsmiques i la qualitat de la llengua pròpia es rebaixa fins a la degradació. D'altra banda, un andalús accedeix des de nin a un univers musical, per exemple, que conformarà la seva perceptibilitat i caracteritzarà poc o molt la seva identitat. El mallorquí no té aquest privilegi, d'altra banda normal en tants de països. La naturalitat amb què un francès, un alemany o un castellà, i fins i tot un català, accedeixen a la seva literatura els fan diferents al mallorquí, que hi és empès amb la sensació general que l'esforç no serveix de gran cosa. La mateixa societat mallorquina és com a improvisada amb materials d'al·luvió, i presenta un tal aire de desvertebració i de provisionalitat, que cap tria no deixarà satisfet ni el mallorquí de naixença ni l'extern, sempre en el supòsit que aquest extern tengui alguna pretensió d'arrelament. En el paisatge més immediat, tot fa la impressió de poca durada, llevat d'uns quants gloriosos monuments. Les institucions són governades per gent sense memòria històrica i amb uns objectius que en representen la devastació definitiva. Manfred Heim es pregunta -de fet, em pregunta- si allò que podem considerar, essent suaus, els desavantatges propis d'una situació irregular respecte a la de països més consolidats, amb més agafada, acabarà per introduir elements perillosament desintegradors en el si de la nostra societat. Però les seves precaucions semàntiques, plenes de cortesia, són innecessàries: ell i jo sabem que aquests elements ja actuen en la nostra societat i que en són portadors, precisament, una bona part dels governants. Ara es fan els mallorquins del futur: com, amb quins materials es fan? Vostè mateix-a.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris