algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
13°

La re(pepera) de la insubmissió

Que el PP no ha paït la derrota de les darreres eleccions estatals és una evidència incontestable. La línia opositora que segueix és d'una perillositat enorme. En primer terme és perillosa respecte als seus interessos electorals. Lògicament aquest perill només els afecta a ells i, per tant, ja faran el que voldran! Tanmateix, crec que és evident que a la llarga la tergiversació, la mentida i l'exacerbació se'ls girarà en contra i, en conseqüència, la seva és una estratègia que no els farà guanys vots, tot i que a la curta ho pugui semblar. L'espanyolisme del PP té un esperit tan centralista que oblida una cosa elemental. I aquesta dada elemental és que les eleccions les va perdre al que ells anomenarien perifèria. I els darrers resultats electorals no han fet més que aprofundir en aquesta tendència negativa per al PP. A Andalusia, Extremadura, Aragó, Astúries i a Catalunya no sembla que el PP avanci gaire. A Euskadi i a Galícia va de baixada. La capacitat de crear opinió de la seva brunete mediàtica és important a Madrid i si es vol a Castella però a la resta els efectes són molt més neutres. De fet, un té la impressió que en la decisió del sentit del vot a nivell estatal hi té gran influència la televisió; i en el panorama televisiu la penetració del missatge radical del PP és magra. En ambients polititzats, llegint determinats diaris i escoltant algunes ràdios pot semblar que el missatge fa forat; tot i això, crec que aquest forat és més aviat superficial, només arriba a capes petites de la societat. I això deixant al marge l'aïllament i la solitud en què s'està instal·lant el partit fundat per l'exministre franquista Fraga. Sigui com sigui, ja s'ho faran. En segon terme, i molt més important, em sembla perillosa la línia opositora adoptada pel PP, per una qüestió més de convivència i de lleialtat al sistema democràtic. Davant propostes legislatives que no agraden, el PP pot fer una crítica i pot presentar una alternativa; allò que és una frivolitat fer -a més d'una greu irresponsabilitat-, és cridar a la insubmissió o a l'objecció i fer entrar en aquest joc ajuntaments i comunitats controlades pels conservadors. La llei sobre matrimoni de parelles homosexuals va generar l'espectacle lamentable de veure com gent responsable i un partit que vol ser de govern, cridaven a incomplir una llei. El principi de legalitat, l'obligació dels poders públics de sotmetre el seu funcionament al compliment de la llei, és un imperatiu del nostre sistema constitucional i de qualsevol democràcia. La lleialtat institucional, que les administracions serveixin al conjunt dels ciutadans i als interessos generals també són principis conformadors del sistema. Quan un partit de la importància del PP crida a no complir la legalitat, o quan aquest partit utilitza una administració per fer oposició i no per servir els ciutadans, aleshores, algun verí d'efectes devastadors s'està inoculant en el cos del país i en el sistema públic que el defineix i el fa caminar. Que el Govern balear pugui entrar en aquest joc de l'oposició irresponsable és un fet que ens hauria d'alarmar independentment d'ideologies, o fílies i fòbies partidistes. Als populars els pot desagradar profundament la nova llei d'educació, però el que no poden pretendre és que les conselleries d'Educació autonòmiques controlades per ells la incompleixin. El pitjor de tot però, és que fa la sensació que l'oposició és més un càlcul erosionador que una convicció sincera. Dit d'una altra manera, si fos el PP el que hagués de menester els vots dels nacionalistes no li semblaria tan malament parlar català en la intimitat, carregar-se els governadors civils o reformar la constitució per fer un senat territorial. El problema no és que el PP hagi perdut les proporcions de la tasca opositora que li correspon, el problema és que en aquesta fugida no se sap a on vulgui arrossegar una part important de la societat. L'expresident Pujol se n'ha queixat moltes vegades: és tota una paradoxa que qui hagi tengut sentit d'estat i de la responsabilitat hagin estat els nacionalistes catalans, mentre els partits espanyols juguen al tot s'hi val, a una cursa a veure qui tensa més la corda que històricament va conduir a una guerra civil. La insubmissió pepera podríem dir que és la repera.

Josep Melià Ques, missèr

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris