algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

En efecte, de fogueig

Despús-ahir s'escenificà el que era previsible. No hi hagué sort. Cap partit no vol tenir la glòria d'acabar amb la terrorífica història de la reforma de l'Estatut. Així que decidiren no res decidir per seguir endavant no se sap cap a on, a l'espera que el PP decidesqui què oferir al altres sobre, a saber: què vol fer amb el finançament i amb la representació territorial. Són els dos temes que els interessen, als conservadors. De dilluns passat, la veritat, res no interessava. Hores abans Jaume Matas sentenciava la reunió: «un pur tràmit perquè l'important ja ho vàrem acordar amb el PSM, reobrir la Ponència el febrer». Exacte. Per això hi envià representació de mínims, perquè quedàs clara la poca entitat que li donaven, i tenien. I, a més, els conservadors no acceptaren cap acord. Així per tant, el resum de la reunió és: PSOE, UM i EU-Verds accepten el que havien decidit prèviament PP-PSM. Tenint en compte que cinc dies abans socialistes i esquerranistes havien dit que no acceptarien de cap manera res que no fos un compromís del PP de no alterar la representació de diputats, doncs queda ben clar qui ha fet anques enrere.

Dels dos punts de fricció és el de la representació l'únic que de veres depèn de la voluntat autòctona. El finançament, prou clar està, dependrà de l'acord nacional, i per molt que el Govern digui el seu estimat bla-bla-bla se menjarà el que a Madrid se decidesqui. Ara bé, l'equilibri de la representació sí que és ver que estrictament depèn del PP. I dic bé: no de tots els partits, sinó només del PP. De si té la voluntat o no, o si ho volen vostès: la valentia, de dur fins a les darreres conseqüències el que està insinuant que podria fer. Alterar l'actual distribució d'escons per illes. Que el PSOE i EU-Verds diguin que s'ha de blindar a l'Estatut el nombre de diputats per illes és una opinió que en res no altera el bessó. Que mentre l'Estatut sigui el vigent, la qüestió està encaixada a la Llei Electoral. Això és així perquè justament quan se va redactar l'Estatut (1982-1983), el PP, aleshores AP, només acceptà canviar l'anunciat vot negatiu per l'abstenció si se deixava la porta oberta a un tipus de representació més favorable als seus interessos (la paritat o igualtat entre els diputats que tria Mallorca per una banda i la resta d'illes conjuntament per l'altra), i així i tot se reservà la possibilitat -que anuncià- de recórrer al Tribunal Constitucional, la qual cosa finalment no va fer perquè, clar, se trobà amb el Govern a la butxaca. Des d'aleshores tot el que afecta la forma tècnica de representació depèn de la Llei Electoral. I com amb tota altra llei, la seva reforma només està sotmesa a una condició: que en el Parlament hi hagi la majoria necessària de diputats que la vulguin canviar. Res més. Així passà, per exemple, just abans de les eleccions de 1995, quan el PP va treure endavant per decisió de Gabriel Cañellas la reforma que elevava el mínim per obtenir representació per cada circumscripció del 3% al 5%, per intentar acabar amb UM. Perquè l'Estatut, en aquest sentit, l'únic que en diu és que (article 20) «una llei del Parlament aprovada per majoria absoluta regularà el total de Diputats que l'han d'integrar, els districtes electorals i el nombre de Diputats que ha de correspondre d'elegir a cadascun d'aquests». Queda clar, per tant, que l'opinió de socialistes i d'EU-Verds és un brindis al sol i que tot, canviar la llei o no, depèn només i exclusivament del PP.

Així que la reunió de dilluns, tal com la qualificà Matas, no serví per a res més que donar tràmit a l'acord PP-PSM de tornar a reunir la Ponència. I el fet que els conservadors advertissin que se reserven el dret a decidir el que finalment vulguin sobre la representació deixa en evidència que no han cedit en res. Que qui ha cedit ha estat PSOE-EU/Verds. Se comprèn, per allò de no voler passar pel dolent de la peli de por. Però, tal com s'argumentava aquí dilluns, ara l'eix PP-PSM-UM ja sap que la pólvora que usen els d'esquerra és de pur fogueig. Digueren que se plantarien, i no ho han fet. Els han agafats de ple farol. Tant en el pòquer com en la política -que en té molt, de pòquer- és millor no tirar-se farols si no se té la mínima intenció de dur-los fins a les darreres conseqüències. Des de dilluns passat, el PP té més munició per usar l'excusa de l'Estatut -que no l'interessa gens- en funció del canvi de distribució territorial, el faci o no. I PSOE-EU/Verds han demostrat que, en efecte, només tenen pólvora de fogueig.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris