algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

En defensa de l'ús normal del català a Mallorca

Som un ciutadà indignat pel tracte vexatori que una colla de policies espanyols han infligit a una ciutadana mallorquina pel simple fet que els volia parlar en català en plena via pública de Palma.

Fa bé aquesta valenta dona de denunciar-los públicament, amb tots els mitjans que facin falta, per tal d'evitar que es tornin a repetir més casos com el que li ha succeït.

No és de rebut que, en aquestes alçades del segle XXI, en plena construcció europea, hàgim de romandre subjectes a tractaments tan impropis d'una policia que vol ser democràtica com el que ha rebut aquesta veïna, membre de la junta directiva de l'Associació de Veïnats del Camp Redó.

Com que consider que es tracta d'un vertader atac frontal al dret que té d'usar la llengua catalana sempre que vulgui, sobretot si es tracta de fer-ho amb funcionaris públics, vull encoratjar-la a posar el cas en mans de la justícia, perquè determini si ha estat correcta o no la seva actuació, i si ha estat correcta o no l'actitud adoptada per uns efectius de la policia espanyola que l'han duita a Comissaria, ves a saber tu per què!

És lamentable que, en una Mallorca que pretén ser mirall mediterrani, pont de mar blava democràtica entre el nord d'Àfrica i el sud d'Europa, hi hagi una dona que s'hagi sentit maltractada, com si fos una delinqüent, com una ciutadana que no pot anar tranquil·lament pel carrer, expressant-se educadament en la llengua que ha après dels pares i padrins.

Aquesta colla de policies, segons la meva opinió, no solament no tenen cap dret a bravejar d'infringir les lleis i normes vigents sobre seguretat ciutadana, conduint el vehicle de manera temerària, a gran velocitat per carrers cèntrics de Palma, sinó que tampoc no tenen cap dret ni un a fer ostentació de tractar amb menyspreu i prepotència una ciutadania que no fa res més que adreçar-los la paraula en català.

És de lloar l'actitud adoptada per Joana Estarellas i Dolç, qui, després d'haver-s'ho pensat molt, ha reflexionat sobre els fets i els ha volgut denunciar davant l'opinió pública i les autoritats; veient que s'ha arribat a un punt en què resulta del tot inacceptable que se la consideri i tracti com una delinqüent pel simple fet de parlar en català.

No hi ha dret que es tracti d'aquesta manera la gent que vol parlar en català a Mallorca. Tenim lleis al nostre favor. Les autoritats s'hi han d'implicar amb molta més fermesa. No pot ser que hàgim de suportar tanta humiliació.

En aquestes alçades de segle, ja no val que se'ns digui que, com que són uns efectius joves que vénen d'Andalusia i no saben ni entenen el català, s'ha de ser comprensiu amb ells i se'ls ha d'entendre: parlant-hi en castellà!

N'hi ha que ja estan farts d'haver d'anar girant la llengua cada dos per tres, i que ja no els dóna la gana deixar de parlar la llengua que els han ensenyat, pares, mares, padrins i padrines... S'estimen més reclamar que l'aprenguin els funcionaris públics espanyols, abans de venir a guanyar-se les sopes a Mallorca!

En el cas de Joana Estarellas, es veu ben clar que ha pres la decisió de denunciar-ho públicament, no tant per una qüestió de caràcter polític, tècnic o administratiu, sinó per simples raons sentimentals. Es tracta d'aquest sentiment profund que de cada vegada es va fent més intens dins ella i que la duu a estimar-se aquesta llengua de bon de veres.

Na Joana esdevé una d'aquelles persones que s'ha tornat incapaç d'acceptar passivament que se li impedeixi d'usar la seva llengua pròpia. Enhorabona. Coratge i endavant.

Cecili Buele i Ramis. Palma.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris