algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

De bombers i infermeres

Em sap greu profundament haver de pronunciar-me pel que fa al tema de la «suposada infermera» apareguda al calendari dels Bombers de Palma, molta tinta s'hi ha vessat i molt s'ha dit, així que poc queda per dir, però tan sols m'agradaria afegir algunes idees a la discussió i a la posterior reflexió dels lectors.

Hom sap que els estereotips socials són cruels amb determinades persones o col·lectius que els han de suportar simplement per ser d'un determinat lloc o simplement per exercir o tenir qualque característica..., doncs bé, no tinguin el menor dubte que és dur suportar que la imatge social de la professió d'infermera vagi lligada a la imatge de mite eròtic que contínuament s'hi projecta, en lloc de promoure la imatge d'una professió, que des d'un cos de coneixements propis exerceix un paper social, decisiu per a la viabilitat de les persones en situacions crítiques o quan aquestes o el seu entorn simplement han perdut la capacitat de cuidar-se. Per aquest motiu, aquesta professió imparteix la seva formació a les universitats i investiga i gestiona de manera autònoma aquests valuosos coneixements que aporta a la societat. Els garanteixo que l'accés als estudis d'infermeria és dels més exigents a les universitats, però no conec cap cas en què se'ls demanin les mides físiques als aspirants.

Doncs bé, Senyors Bombers, vostès, «gremi o professió» (dic «gremi» perquè aquesta és una de les agudeses amb què la premsa ens ha anomenat durant aquests dies), també estic segur que tenen una altíssima consideració social i, sense perdre el sentit de l'humor que ens permeti riure's de nosaltres mateixos, crec que no han contribuït gens que la consideració de la professió d'infermera rebi el respecte que es mereix.

Vostès poden seguir sortint on i com vulguin per a obtenir els objectius que considerin oportuns, però els puc garantir que després de més d'un quart de segle exercint la professió infermera, no he vist cap infermera o infermer fer la més mínima aportació professional pel fet de tenir un cos d'una o altra manera.

A propòsit, amb el risc de parèixer-vos una mica antiquat, us diré que mai no m'ha agradat l'ús de cap cos per a obtenir cap finalitat (ni tan sols el cos de bombers), darrere de cossos tan bells sempre he trobat històries que no es poden solucionar amb les idees. També lament que la Fundació Campaner, tan vinculada a la infermeria i que realitza una tasca tan lloable, s'hagi vist implicada en la recepció d'uns fons obtinguts amb tan poca sensibilitat cap a la professió infermera.

Així que, Senyors Bombers, si els necessito sé que puc comptar que el cos que apareix en el mes de maig o qualsevol del seu almanac farà un servei perfecte, però no dubtin que en necessitar una infermera o infermer, la fantàstica Senyora del mes de maig no els servirà gairebé de res, llevat que decideixi venir a la nostra universitat, on li ensenyarem a ser i a comportar-se com una professional de la infermeria i de la cura.

Joan de Pedro Gómez. Director de l'Escola Universitària d'Infermeria i Fisioteràpia de la UIB.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris