muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

PSOE, pólvora de fogueig

Si no hi ha anul·lació de darrera hora avui s'han de veure els partits balears amb representació per parlar de si donen corda al zombi de la reforma de l'Estatut o l'enterren. La cita s'ha escalfat. El PSOE, a través del secretari general Francesc Antich, expressava el seu escepticisme sobre la reunió alhora que aprofitava per carregar contra el PP. Deia que el fonamental és saber què vol el PP sobre «l'equilibri territorial» que al seu parer, a l'igual que per EU-Verds, podria quedar alterat si s'acceptàs la proposta de creació del nou Consell de Formentera, al qual per si mateix no s'hi oposa. Contestà immediatament el PP, a través del portaveu governamental, Joan Flaquer, que demanà als socialistes que se deixin de «pretexts» i diguin què volen realment perquè no tenen «les idees clares» sobre la reforma, com ho demostraria que canvien de raons per oposar-s'hi -citant la situació de Calvià, llavors IB3 i ara la representació territorial- però sempre s'hi oposen; acabant per avaluar que a la reunió d'avui no se tancarà cap acord.

D'entrada la cita està precedida, doncs, de gran optimisme. Si més no pels que creim que l'autonomia balear és una perversitat que l'únic que fa és crear una aristocràcia de mals polítics molt ben pagats, i que només faltaria que encara disposassin de més autopoder, per a ells i per a ningú més, sobretot no per als ciutadans. De fet, el perfil baix dels suposats negociadors d'avui, ja que no hi aniran les primeres espases -a reserva de si Antich és el representant del PSOE finalment o no- dóna ales a l'optimisme, el qual, emperò, s'esvaeix perquè la pràctica històrica demostra, aquí i pertot, que l'aristocràcia se pot matar entre els seus membres però sempre s'uneixen contra el poble. Deixant aquestes consideracions a banda, la qüestió fonamental de la present fase de la guerra entre partits amb vistes a les futures eleccions de 2007, amb la reforma de l'Estatut com a excusa, mostra un interessant moviment. El de la creació de l'eix antisocialista. En efecte, si el lector ho recorda, fou el PSOE el que fa un parell de setmanes demanà una reunió dels partits per desblocar el funeral reformador. Tot d'una Jaume Matas convocà els representants de dos partits insularistes opositors, els PSM (Mallorca i Menorca), al Consolat de Mar. De la reunió, segons se publicà, se'n va treure la coincidència bàsica que el finançament és sagrat i el fonamental de la reforma. Fe de la qual al cap d'un dia UM s'hi confirmava com a devota. Important moviment, doncs. L'egoisme de nou ric unia l'eix reivindicador dels doblers entre els conservadors i els insularistes, i nacionalistes que se diuen, en una fàctica aliança PP-PSM-UM que a la pràctica deixa aïllats els partits d'esquerra, PSOE i EU-Verds. Val a dir, com a parèntesi, que en uns moments en què hem conegut que el 31'1% dels andalusos, el 37% dels extremenys i el 24'5% dels murcians, entre d'altres, viuen per sota del llindar de pobresa, pel 15% dels balears és del tot pertinent la catalogació de nous rics egoistes per als que formen l'eix antiprogressista citat. Perquè justament són aquells ciutadans de l'Espanya «profunda» els que se suposa que haurien de viure la mar de bé a costa dels nostres impostos. Deu ser que són tan perversos que tiren els doblers per seguir sent pobres només per xuclar-nos-en més. Tancat el parèntesi, el que queda és que l'hàbil jugada de Matas a compte del finançament deixa aïllada l'esquerra. Converteix PSM i UM, ho vulguin o no, en alfils per moure a conveniència a l'escac que magistralment juga el president conservador en contra del PSOE (EU-Verds són anecdòtics en aquesta partida). No és estrany que els socialistes se mostrin tan decebuts. O sí, que estranya. Perquè pareix mentida que no hagin estat capaços de liderar cap proposta durant tot l'any que descol·loqui l'adversari i tapi la reacció en contra dels potencials aliats conservadors, quan com a mínim des d'abril Antich sap que el PSM viraria -perquè Gabriel Vicens li ho havia dit, o així ho contà- ostensiblement cap a intentar deixar-lo engrunat, amb la reforma. Devia suposar que UM, com sempre, el salvaria. Prou en té, UM, pobreta, a resar per salvar-se a si mateixa. En resum: amb el finançament a una mà i el Consell de Formentera a l'altra, Matas té dues carregades pistoles contra el PSOE, i amb els escuders del PSM i UM darrere per si fossin necessaris. Mentrestant els socialistes, si més no de moment, només demostren estar armats amb pólvora de fogueig.

Miquel Payeras, periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris