muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
14°

La malvasia de Banyalbufar

Els vins de malvasia tenen una tradició molt arrelada arreu de tota l'àrea mediterrània. El nom els prové de la ciutat grega de Monembasia, al Peloponès, que els venecians anomenaren Napoli di Malvasia. S'elaboren a la Península Ibèrica, Grècia, Occitània i sud d'Itàlia. També a les Illes Canàries. A Mallorca són coneguts des de l'edat mitjana, i tradicionalment hi ha tengut una gran acceptació la malvasia de Banyalbufar.

La vinya, a Banyalbufar, és un conreu ben documentat al llarg del temps. Jaume Albertí Albertí, Jaume Albertí Picorneli Benet Albertí Genovart en el llibre Banyalbufar i la seva història donen abundants referències sobre el vinyet en aquesta vila. Pel que es veu, al llarg del XVIII ja es sembrà molta malvasia, contribuint a l'extensió del paisatge de marjades propi de la zona, però fou en el XIX quan el vi banyalbufarí aconseguí la major projecció productiva i comercial. L'olivar i el vinyet conformaren la vida agrària del segle XIX a Banyalbufar, constituint un delicat paisatge de conreus en marjades, retallades sobre el blau de la mar. La malvasia es cultivava en parrals que tenien una alçada de més d'un metre, de tal manera que se'n podien recollir els raïms amb facilitat. Sembla que aquest vi arribà a tenir acceptació a Anglaterra i a altres mercats, a més de ser molt valorat a la pròpia illa. Però diverses plagues malmeteren el vinyet i n'ocasionaren una crisi a mitjan segle XIX.

Ferran Cotoner, marquès de la Sènia, jugà un paper notable en la restauració de les vinyes a la seva propietat de sa Baronia. Els vins es comercialitzaven amb el nom d'Albaflor, i eren uns vins secs, molt fins, que obtengueren premis i medalles a Balears, Barcelona, Madrid i Viena. A poc a poc el vinyet va recuperar la seva extensió i producció. Les finques més importants que conraven malvasia eren sa Baronia, Can Picó, es Verger i Can Gelabert.

Després de la fil·loxera la vinya no es recuperà i fou substituïda per la tomatiguera. Però el vinyet banyalbufarí es resistia a morir. Sebastià Font i Cabot, propietari de Can Picó, encara tornà a sembrar vinya en els anys 30 i organitzà un celler. D'aquesta manera no fou fins en els anys 50 quan s'extingí per complet la producció de malvasia: als voltants de 1960 s'arrabassaren els darrers ceps.

Fa 10 anys que l'Ajuntament de Banyalbufar i un grup de persones es proposaren recuperar la malvasia, a partir d'un cep antic sobrevivent. La selecció del material vegetal va ser difícil i costosa. Es va haver de posar en marxa un pla de sanejament de la varietat, ja que presentava símptomes d'infecció per virus i això derivava en falta de vigor, grogors, expressió vegetativa reduïda i altres problemes. Feia mig segle que no es conrava la malvasia. L'objectiu d'aquelles persones era treure al mercat un producte únic i de la màxima qualitat, per això volien fer una feina ben feta.

Ara el seu objectiu ha arribat a bon port. S'ha presentat la primera collita de Cornet, un vi blanc varietal de malvasia, elaborat per la Cooperativa Malvasia de Banyalbufar. Aquesta malvasia s'afegeix a les ja existents dels cellers de Can Picó i d'Antoni Darder, també de Banyalbufar.

Segons Pau Bujosa, president de la Cooperativa, l'anyada d'enguany del celler ha suposat 6,5 tones de raïm, amb una producció de tan sols 2.800 litres de vi. Es tracta d'una producció reduïda, però d'una qualitat sorprenent. Amb iniciatives sòlides com aquesta s'està recuperant l'avior d'una llarga tradició vitícola i, a la vegada, s'està fent possible el manteniment d'un paisatge únic. L'esforç i la voluntat d'un grup de persones han aconseguit el que semblava impossible: fer reviure la malvasia de Banyalbufar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris