algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
15°

Com fer-nos respectar?

El regionalista conservador Bartomeu Ferrà els primers anys del segle XX, comentant una conferència que el jove estudiant d'arquitectura Guillem Reynés havia fet a Madrid, es lamentava sense cap casta de complexos. Deia: «si els mallorquins, no contaminats per la malaltia política, deixàssim sentir les nostres veus, així com en Guillem Reynés alça la veu a Madrid, sabria tothom que tenim raó queixant-nos de l'oblit i de les explotacions de què som víctimes». Aquesta lamentació profètica a penes no ha varitat durant un segle i ningú no serà acusat de patriota o de separatista per afirmar allò mateix que defensaven Reynés i Ferrà al començament del segle passat. Allò més preocupant, en aquest inici del segle XXI, és que ben aviat no serà suficient disposar del DNI espanyol, sinó que haurem de ratificar de forma rutinària la nostra adhesió a Espanya i als seus principis, o podríem esser considerats sospitosos de traïció o de ser poc afectes al «neomovimiento nacional». Com passà a Euskadi sobretot durant la darrera legislatura, ara a l'Estat espanyol el PP s'ha autolegitimat com a examinador d'espanyol. Ens demana que suem la samarreta i estimem els colors, que ens impliquem en un projecte que per ventura ni tan sols no hi creuen ni ells. En realitat amb això recuperen el prototip més decadent de l'espanyolisme. Un model que durant més d'un segle serví, sobretot, per perpetuar la hipocresía social i instal·là el pitjor model polític possible. Aquell que defensava el «todo por la patria», pensant que el deure de defensar-la era exclusiu dels pobres i dels més desfavorits, perquè els rics pagaven perquè la vida dels seus fills no perillàs. Els pobres eren considerats sospitosos de no ser suficientment patriotes. En general, segueixen governant els mateixos i perpetuant aquell mateix model que mai no ha servit per integrar, ni ha afavorit el respecte.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris