algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
15°

Els sarpaços de Mateu Crespí

Mateu Crespí, batle de Santa Eugènia i aspirant a cartell electoral del PSM per a les eleccions autonòmiques de 2007, publicava ahir un article («El futur del nacionalisme de progrés») que deixava ben clar el que el PSM ha tractat de dissimular: que el debat sobre coalicions ha estat al centre de la vida del partit durant els darrers mesos. Resulta sorprenent que, per justificar la seva posició contrària als acords electorals, hagi de recórrer a la desqualificació de les opcions polítiques d'esquerres amb què el PSM ha governat conjuntament, amb què el PSM ha concorregut en una mateixa llista a les eleccions generals, i amb què gent del PSM voldria repetir l'aliança de cara a les properes autonòmiques. Sorprèn, sobretot, perquè des d'Esquerra Unida-Els Verds, que havia manifestat públicament la seva opció per un acord d'esquerres, hem mantingut un escrupulós respecte per la decisió presa pel PSM d'anar tot sol a la cita electoral de 2007.

Afirma Mateu Crespí que «Esquerra Unida-Els Verds es difumina com a referent electoral». En política (com en futbol) no convé menysprear cap rival, i ningú no hauria d'oblidar que Esquerra Unida-Els Verds i el PSM empataran en nombre de diputats per Mallorca si el PSM continua amb la progressió que l'ha duit dels cinc diputats de 1995 als quatre de 1999 i als tres de 2003. En un altre paràgraf, explica que l'acord amb les altres forces situades a l'esquerra del PSOE no convé al PSM perquè «el model social que defensaríem seria el propi de l'esquerra 'alternativa', que és així com s'anomena ara a la política que fan els antics comunistes». La frase té substància, no només pel que té de dimissió implícita de la vocació esquerrana del PSM, sinó pel groller recurs a la identificació entre els que avui ens volem esquerra alternativa i el passat comunista. Jo mateix he fet servir sovint l'expressió «esquerra alternativa» i es comprendrà que, com a persona sense passat ni present de militància o credo comunista, no deixi l'atac sense resposta. A l'espai de l'esquerra alternativa hi caben persones que provenen del comunisme i molta altra gent, i l'expressió és una etiqueta que es pot posar entre cometes (com qui fa mitja rialleta) en la mateixa mesura que ho són expressions que fa servir Mateu Crespí, tals com «vocació de majoria social» o «política de bloc nacional».

L'article de Mateu Crespí va ple, tal com correspon a aquests textos de proclamació d'una determinada estratègia política, de professions de vocació de servei al país. Convindria que aquesta voluntat es traduís en un acurat respecte per la correcció gramatical i lèxica quan s'usa la llengua del país, sobretot en algú que aspira a encapçalar les llistes d'un partit que té, en aquest aspecte, una tradició exemplar. A l'escrit de Crespí es poden comptabilitzar fins a mitja dotzena d'errades importants. La frase dedicada a UM, la que més grinyola a les orelles del filòleg, diu que «una UM desideologitzada rep els sarpaços d'un PP que no pot deixar d'actuar segons la seva natura d'amantis religiosa». Respecte dels sarpaços, m'ha duit una estona entendre, després de consultes infructuoses a dos diccionaris, que no devien ser sorpassos italians, sinó zarpazos castellans, i, pel que fa a l'amantis religiosa, seria una bona troballa (a cavall entre l'entomologia, l'eròtica i la teologia) per a un poeta experimental.

En fi, no convé perdre el sentit de l'humor. Al cap i a la fi, compartesc una part important de l'article de Mateu Crespí, en especial l'anàlisi d'un PP que cerca la crispació i que està treballant poderosament una hegemonia política, econòmica, mediàtica i cultural. Però la resta no m'ha convinçut, i seguesc pensant que les forces d'esquerra haurien de combatre aquesta hegemonia cercant fórmules de col·laboració.

Miquel Àngel Llauger, portaveu d'Els Verds

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris