nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
11°

2005, Any Internacional de la Física (i II)

A proposta d'Acadèmies i Societats de Física del món, la UNESCO i l'Assemblea General de l'ONU declararen, per unanimitat, que el 2005 fos l'any Internacional de la Física. La iniciativa vol apropar la ciència a la societat actual.

A l'article I ressenyàvem biografies de personatges desapareguts durant l'any i acabàvem tocant un tema que empalma bé amb la segona matèria que proposaven: la concessió del Premi Nobel de Física 2005. Els guardonats són Roy J. Glauber (Nova York, 1925), John L. Hall (EUA, 1934) i Theodor W. Hänsch (Heidelberg, Alemanya, 1941). La notícia venia acompanyada de superlatius, però també de connotacions col·laterals (bíbliques, humanístiques, etc.) per enllestir un tema que, àdhuc científic, no aparentava la singular descoberta àulica. És tracta de la llum. Per a capir l'avança convé recordar antecedents de nocions en Òptica. La memòria du la paraula demirúrgica del primer dia: Que existeixi la llum! Passant pàgina arribam a Newton (1642-1727) que en té una noció corpuscular, contradita per Huygens (1629-1695) amb una teoria ondulatòria (de fet una antitesi matèria-immatèria). Broglie (1892-1987) afirmarà definitivament que la llum n'és les dues coses (1924, Principi de dualitat que escandalitzaria els escolàstics, per allò del terç exclòs: una cosa no pot ser i no ser al mateix temps). Els segles XVIII i XIX veurien la junció del Magnetisme amb l'Elecricitat, després amb l'Òptica, puix la llum també són ones electromagnètiques. Podem parlar de radiacions (ones propagant-se) com energia viatgera. Plank (1858-1947) va haver d'introduir la noció del quantum (com a element indivisible d'energia radiant) per resoldre problemes. La llum és part del conjunt de radiacions conegudes; es descompon en colors de l'espectre (arc de Sant Martí, on les gotetes hi juguen com a lents); les voreres són el roig i el violat que, en prolongació, ofereixen radiació infraroja (baixa freqüència) i ultravioleta (freqüència), respectivament. Això en termes ondulatoris; en llenguatge corpuscular es defineix el fotó com a element portador d'una energia proporcional a la freqüència. Els coneixements sobre la constitució de la matèria aviat queden revolucionats. Schrödinger (1887-1961) s'inclina per una teoria incorporal en la seva Mecànica Ondulatòria; Heisenberg (1901-1971) introdueix una tesi més corpuscular en la seva Mecànica Quàntica; Dirac (1902-1984) demostrarà que ambdues són versions focalitzades d'un magne cos únic de coneixement, com a sotjat des de dues voreres d'un mateix riu. Prest voldrem concentrar energia radiant o llum i així arribarem a descobrir el laser (acrònim de Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation). Les partícules atòmiques són objecte d'absorció i d'emissió d'energia; l'emissió pot ser espontània o estimulada; l'estimulació s'aconsegueix per incidència de radiació apropiada sobre un material també apropiat; en aquest cas el rubidi (número atòmic 37) que emet la coneguda radiació de color morat pàl·lid. L'amplificació arriba als 10.000 kilowats per centímetre quadrat; l'assolida concentrant llum del Sol no passaria de 0'5. Aquell raig pot convertir-se en una arma mortífera, en un bisturí de precisió, etc. El Nobel d'enguany ha anat més enfora, refinant i copel·lant sistemes o instruments a límits quasi increïbles (10.000 vegades més informació per fibra òptica, ultraprecisió en rellotges atòmics, errors ínfims en estris de posició, navegació, etc).

Per acabar, estam segurs que la celebració d'aquest any mundial de la Física haurà dinamitzat el món de la cultura, estimulat activitats de ciències i arts, així com difussió dels coneixement, arribant als racons sensibles de la societat.

Miquel Ballester i Cruelles, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris