muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

A vegades pens...

A vegades pens que la majoria dels nostres polítics, els més experimentats o millor assessorats, parlen amb la convicció que tot el que diguin no serà analitzat i que només quedarà el titular (hàbilment col·locat) dins la fugissera memòria col·lectiva. Llegir el discurs del senyor Matas en la celebració de l'aniversari de la Constitució és descobrir, al primer cop d'ull, que ens entregava el titular amb la seva demanda de més finançament. La resta del llegit poc importa o importa poc al receptor, una de dues. Perquè a l'Espanya actual, producte de la Constitució del 78, ningú no pot dir que si es trastoca l'estat actual de les coses hi haurà lloc al desequilibri i al greuge entre les diferents comunitats espanyoles. L'equilibri i la justícia de l'actual modeno existeix. L'únic equilibrat són les pors dels putejats que no acaben de reclamar igualtat perquè no sé qui cony els hi ha dit que això desequilibra. La llei actual defineix i manté, com a mínim, quatre qualitats diferents d'allò que anomena «autonomies»: Les luxoses excepcions forals de Navarra i dePaís Basc, les comunitats de primera que accediren a l'autonomia per l'article 151, les de segona que ho férem pel 143 i les ciutats africanes, que ni a això arriben. Sacralitzar l'actual text constitucional com el paradigma de l'equitat és, si som suaus, una declaració pròpia d'indocumentats. Si som més maliciosos: només qualcú amb ganes d'enganyar pot dir tal mentida. Dir que els canvis proposats són a pitjor després de confirmar que les Balears han patit menyspreu polític i espoli fisca(fins i tot mentre el denunciant s'asseia en el Consell de Ministres que ens menystenia) és faltar a la veritat. A més, sembla que el Govern central proposa construir un nou sistema de finançament autonòmic i difícilment podria ser pitjor per noltros.

l l l
A vegades pens que han de dir tantes barbaritats perquè la realitat és ben senzilla: Catalunya és l'ariet que ens obri camí cap a una millor qualitat del nostre autogovern i no estic segur que es vulgui de veres ni, molt menys, reconèixer que no és per mèrits propis que s'aconsegueix. No estic segur que es vulgui l'autogovern més enllà del victimisme rendible i del maneig de cabals públics destinats a inversions més rendibles encara. Per això no sentireu mai el senyor Matas reclamar la competència sobre presons, que sí exerceix la Generalitat, perquè només hi hauria benefici en la construcció dels edificis penitenciaris i tot el demés és un problema i llueix poc. Des de la decisió de situar les presons, que normalment és contestada per la població més pròxima, fins a l'exercici de disciplina, la responsabilitat sobre el que allà dins passa i sobre els que gaudeixen de permisos penitenciaris, és una competència que només s'assumeix des del sentit de responsabilitat i de vocació de nació, mai des de l'oportunisme electoralista. Però el discurs era el titular i del demés sols importa que quedi una idea genèrica i el menys analitzada possible. Una vergonya.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris