algo de nubes
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
11°

Herrero de Miñón responent a Gabilondo

Des que TVE ha perdut aquella agrura i aquell sectarisme que la caracteritzaren durant l'aznarisme -per exemple: durant aquells vuit anys Felipe González no hi va ser convidat mai a emetre la seva opinió sobre un qualsevol assumpte-, i amb Antena 3 que no sembla massa disposada a seguir el joc asilvestrador del PP, el panorama informatiu de les cadenes d'abast estatal ha millorat sensiblement. Els focus de resistència verbalment armada són a la ràdio, notòriament a la dels bisbes, i a alguns periòdics. El Partit Popular se n'ha anat més enllà del que és raonable, i, en la creença que arrossega amb ell la realitat, per ventura arribarà a perdre-hi contacte. No és bon ofici el de profeta, i servidor no estic gens dotat per exercir-lo, però la dreta va perdre les eleccions en un parell de dies, quan va decidir, precisament, actuar com a ultra-dreta. En fi, qui sap si la relativa i desigual moderació dels informatius de les grans cadenes faran entendre a alguns que no es pot dur un país al paroxisme com a estat místic de l'home. En aquest panorama televisiu, hi ha aparegut una nova cadena, la Cuatro, que ha recuperat per als informatius de televisió un personatge exemplar en tants d'aspectes. Es tracta d'Iñaki Gabilondo, ja ho sabeu, que per la seva independència i objectivitat s'ha guanyat el respecte -no necessàriament l'aquiescència sense escletxes- d'una gran majoria de ciutadans. No estar d'acord amb Gabilondo exigeix aprofundir en l'anàlisi de l'actualitat, i això és una de les coses profitoses que tenen els grans personatges de la comunicació. El seu informatiu és molt equilibrat i valent, a judici de servidor. La nit del dia de la Constitució, va entrevistar Herrero de Miñón, de qui sabíem que tenia carnet del PP -ara ho ignor. En tot cas, Herrero de Miñón és la cara i el cervell de la dreta que podria menar Espanya a la modernitat. Amb paraules arrodonides per l'experiència i el coneixement, va advertir que la reforma de l'Estatut de Catalunya és una proposta per quedar-se a Espanya, no per anar-se'n. És, per tant, una proposta integradora, i, segons deia ell, la Constitució té, abans que res, la missió d'integrar. Tot allò que integra és constitucional, va venir a dir, i el que desintegra va contra l'esperit de la Constitució. Vet aquí per què Herrero de Miñón no té protagonisme en la dreta actual: no es deu a apriorismes maximalistes i vol, sobre totes les coses, joc net, claredat de conceptes i voluntat de concòrdia, valors dels quals fugen espaventats els mariscals del PP, com fugen els vampirs del senyal de la creu.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris