algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Quadern de viatge

Dilluns, 28.- En general, totes les tradicions religioses sustenten les seves doctrines sobre principis morals rectes, si més no dins els límits del seu àmbit cultural, i conceptes ètics justs. Totes, en els seus orígens, provenen d'un dret natural l'essència del qual podria ser compartit per creients i no creients, de qualsevol confessió. No parl de la fe, de la creença en l'existència d'un o diversos Déus, sinó dels preceptes originals de les religions, no manipulats encara pel poder dels homes en nom de les seves respectives divinitats i en benefici propi. El problema, doncs, no són pas les religions, ans l'apropiació que d'elles se'n fa, el seu mal ús contra les persones. Pel que fa a l'Església Catòlica, les jerarquies de la qual han posat un especial interès a fer complicat un missatge senzill, la naturalesa del qual podria descriure's en no més de dues o tres línies, no ha fet de la religió un espai de llibertat, sinó de restricció, de prohibició, de submissió. La religió, com a matèria d'ensenyament, si fos capaç de transmetre, als alumnes, els valors universals, humans, ètics, àdhuc morals, que haurien de vigir a la societat, potser fóra una assignatura necessària. Però l'Església no exigeix a l'Estat la disciplina de religió a les aules per tal de difondre les seves conviccions sobre la justícia, humana i divina, sinó per mantenir els privilegis que afavoreixen els monopolis, situació, la de monopoli espiritual, en la qual ha regnat, al llarg dels segles, a l'estat espanyol. Al capdavall, es discuteixen qüestions econòmiques i de poder, d'assignació de pressuposts i de jurisdicció, tot plegat ben allunyat dels afers que atenyen l'ànima i el benestar, tant de ciutadans, com de feligresos. A les negociacions no es parla de l'evangeli, ni dels drets humans, ni d'eradicar la pobresa, ni de fer més just aquest món, sinó de política, que té l'estranya capacitat de corroir, àdhuc de corrompre tot allò que frega. En la meva opinió, els dogmes de la religió, de qualsevol religió, no s'haurien d'impartir a les escoles, si més no a les públiques i a les concertades, sinó als temples i en el si de les famílies, voluntàriament, en funció de les opcions personals, no pas per un problema de cost econòmic addicional per al sistema educatiu, o no només per això, sinó perquè un Estat no confessional té l'absoluta responsabilitat de ser imparcial, d'observar la neutralitat envers totes les creences, i totes les descreences, que a l'actualitat són nombroses i han de conviure en igualtat de drets i oportunitats. Dit això, haurem de convenir que es té tendència a l'exageració, a la confrontació, a dramatitzar les diferències, a atiar-les, fins i tot, sota excuses poc consistents, puix que, en realitat, les classes de religió no són ni el principal problema de l'ensenyança, ni la preocupació de la immensa majoria de pares, excepte en el cas d'algunes associacions vinculades a interessos de partit, l'objectiu de les quals és desestabilitzar el govern central, o són posseïdores d'una actitud integrista i poc ecumènica. Quant als alumnes, molt me tem que les classes de religió els allunyen de la Religió i, en conseqüència, de Déu, o, si més no, no els estimulen la curiositat de la fe, avesats a abocar-la en la falsa mitologia de personatges, mediocres o violents, que triomfen sense mèrits, ni qualitats, morals o ètiques.

Dimecres, 30.- Respondre als imbècils amb imbecil·litats ens convertiria en imbècils, puix que la imbecil·litat és, precisament, la qualitat més significativa dels imbècils. Dic això perquè un grapat d'imbècils, segurament seguint consignes d'imbècils de major categoria o superior grau jeràrquic, o sigui: d'idiotes, car és una certesa científica que la imbecil·litat és una dolença menys greu que la idiotesa, han decidit prendre represàlies contra Catalunya, contra els catalans i, molt específicament, contra els interessos, industrials i comercials, del principat, declarant el boicot als seus productes, al cava en primer lloc, però també perjudicant altres elaborats de la mateixa procedència geogràfica i ocasionant-los gran dany. Addueixen raons peregrines per justificar la declaració de guerra contra els vins escumosos. La negociació del nou estatut, el concepte de nació o la insolidaritat dels catalans són només algunes d'elles. Tanmateix, tant la imbecil·litat, com l'estupidesa, obstrueixen, retallen o anul·len la capacitat intel·lectual dels afectats, insuficiència que porta el càstig implícit i és raó suficient per compadir-los, si les seves accions no tenguessin una intenció maliciosa. Davant una actitud tan injusta i desassenyada, sens dubte provocada per l'odi, la revenja, la rancúnia, la ignorància, juntes o per separat, o qualsevol altra causa inconfessable, cal respondre no pas iradament, sinó amb sensatesa, defugint la temptació d'actuar amb igual injustícia, perquè a més d'imbècils, també esdevindríem injusts, que és el pitjor que podrien dir de nosaltres.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris