nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Rotger i l'espanyolada

En una fotografia d'abans d'ahir, publicada a DdB, he vist Pere Rotger envoltat dels expedicionaris que es disposaven a volar cap a Madrid per fer, a la Puerta del Sol, una espanyolada tan grossa com una roda de carro. Somriu al fotògraf, Pere Rotger, però el somriure, tot i que és d'orella a orella, no aconsegueix il·luminar-li la cara. En realitat, és l'únic de l'expedició que fa cara de pomes agres. Tanmateix, amb aquesta incomoditat indissimulable que trasllueix la seva expressió, no n'hi ha prou perquè molts dels que el consideràvem dipositari del seny, en un partit que l'està dilapidant a dojo, comencem a demanar-nos si ens hem errat en qualificar-lo amb bona nota. D'altra banda, el crèdit no és etern. I ja són massa les vegades que Rotger contradiu la imatge que ens n'hem creat. Ara bé, la contradiu ell o nosaltres el veiem de manera equivocada? Existeix, realment, aquest Pere Rotger, d'opinions civilitzades, que estima la terra i la cultura? És ell qui traeix la seva imatge pública o som nosaltres que respectem una persona inexistent? La concentració conservadora de Madrid, convocada com un homenatge a la constitució espanyola, era un atac directe contra Catalunya i la voluntat sobirana (o que hauria d'ésser sobirana) del seu poble. Ho sabia, Rotger. A més a més, els cridaners de la Puerta del Sol no sols qüestionaven el dret de Catalunya a la seva sobirania, sinó que tancaven l'esperança d'avançar cap al federalisme, que és el punt de trobada per a garantir la convivència entre dues sensibilitats molt diferents i cada cop més irreconciliables. I també ho sabia, Rotger. Ja ho crec, que ho sabia! Els intents tímids, d'una part del PSOE, d'avançar cap a una Espanya plural, han estat desautoritzats en un tres i no res per un Mariano Rajoy que ha baixat del cel de Móstoles més il·luminat que mai. A més a més, cridant, com un caporal de cigró, cosa que ja és imperdonable. «No hablamos el lenguaje antiguo de los derechos históricos, las soberanías medievales o los pueblos irredentos» (Rajoy dixit). Rotger, si realment respon a la imatge que conrea -tolerant, discret, dialogant-, no hi tenia res a fer a la Puerta del Sol. La concentració s'havia convocat perquè s'hi trobessin a gust els cridaners, els escopeters, els nostàlgics del franquisme (entre ells, Josemari&Ana), els addictes a la COPE i els que fan el boicot al cava català. Rotger, en teoria, no pertany a cap d'aquests grups. Aleshores, què pensava entre tots ells, «prietas las filas», mentre Rajoy parlava i parlava i feia, de la demagògia, religió? S'identifica amb aquest fems dialèctic, Rotger? Ja sabem què pensaven bona part dels seus acompanyants: on hem d'anar a dinar. Però ell, Rotger, on tenia el cap? És necessari que ell ens digui quin és el Pere Rotger autèntic. El que va saber proclamar Antoni Mateu fill il·lustre d'Inca? El que defensa la unitat de la llengua catalana? O és el que fa costat a Mariano Rajoy donant visques a la «nación española», mentre espera que arribi l'hora de fer el vermut a qualsevol taverna de la «Plaza Mayor»? Cal que sigui ell mateix qui es defineixi. Però ho ha de fer tan aviat com pugui. No es pot anar a la processó i al mateix temps fer repicar campanes.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris