algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
13°

Onades de fanatisme

Almenys dos dels illencs que viatjaren a Madrid per a l'acte d'afirmació/negació de dissabte passat, i que ahir sortien a una foto plena de cares entusiastes, almenys dos, anava a dir, no tenen cap coneixement de la Constitució més enllà del que han sentit a dir als dirigents populars que la volen salvar de tot mal. Vull dir que almenys dos d'aquests conciutadans nostres que viatjaren a Madrid per viure una jornada d'espanyolitat intensa i sectària no s'han pres la molèstia de llegir el text que ara creuen en perill. I qui l'ha posat en perill? Josep Piqué va dir que darrere l'acte d'afirmació de dissabte passat hi havia el rebuig a l'Estatut. Ell ho toca saber, per català i per militant conspicu de la dreta. L'Estatut, és a dir, la proposta de reforma de l'Estatut de Catalunya, fruit d'un consens elaborat per la quasi totalitat dels representants del poble català, provoca un rebuig en el qual participa una gentada i que genera reaccions tan esperpèntiques i sòrdides alhora com el boicot als productes catalans, notòriament al cava. Aquest text enviat pel Parlament de Catalunya al Congrés dels Diputats sens dubte és la literatura política més coneguda arreu de l'Estat espanyol, tan o més que el de la Constitució. Tothom se l'ha estudiat a fons, no d'altra manera s'explicaria el rebuig de què és objecte, liderat per l'extrema dreta espanyola, que a la vegada lidera el PP. No podria ser d'una altra manera. És clar que, com en tot, hi ha excepcions, que en l'experiència de servidor sobre aquesta qüestió abasten la totalitat de les persones que, posicionades en contra de l'Estatut, han estat interrogades sobre els seus coneixements d'aquest text: cap d'aquestes persones no l'havia llegit. Quin percentatge dels que defensen la Constitució contra l'Estatut s'ha molestat a llegir un i altre escrits, és una pregunta, és clar, mala de contestar, però la impressió general que no tots els integrants de les multituds reunides a Madrid els coneixen a fons, és mala d'esvair. Si aquesta impressió se sustentàs en una realitat objectiva, podríem parlar d'unes onades de fanatisme que, en determinats àmbits de la vida del país, no deixa cap vestigi d'allò que en diríem, sempre optimistes, unes personalitats autònomes.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris