nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín:

Beatificació

Una de les coses que se'ls suposa als líders polítics és el do de l'oratòria, qualitat que sens dubte millora amb els anys a força d'entelar micròfons fins a arribar al do de la paraula perfecta i inintel·ligle. L'altre dia, després de veure les imatges en què el vent caçava al vol l'helicòpter de Mariano Rajoy i Esperança Aguirre donant pas al miracle de Móstoles vaig escoltar les declaracions de Rajoy a la ràdio. I si bé allà no s'apreciava la decoloració d'una cara emportada pel pànic, sí que agafava força l'entonació de la paraula: «És una experiència que no... recoman a ningú». Hi va haver una petita returada abans de pronunciar el verb, hem de suposar que per escollir el més adequat, que és el que s'espera d'un home d'odre que aspira a governar Espanya encara que sigui mitjançant el desordre. En aquella petitíssima pausa de temps, i com si d'una frase feta es tractàs, em va venir al cap el verb «desig» quan vaig escoltar «recoman». He arribat a la conclusió que aquest ha estat l'inici del procés de beatificació de Rajoy. S'ha d'anar en compte amb les paraules i «desitjar» no és un verb que s'escaigui en boca d'un devot com ell i «recomanar» s'acosta més a la predicació, que és allò que es fa amb l'evangeli. A més, el líder de la beateria nostàlgica espanyola, ho ha adornat bé explicant que un instant abans del miracle ell havia parlat als presents d'una premonició -«una mescla d'intuició i coneixement»-, un perill d'accident. No dubt que la ciència infusa de l'Església sabrà trobar darrere d'aquestes paraules la cristalització d'un revelació divina. (D'altra banda, sabia d'accidents «recomanats» pel cinema i la literatura, però la realitat mai no m'havia portat encara l'associació entre tal verb i tal sustantiu. Però bé, això són figues d'un altre paner).

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris