algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:

La guia de la discòrdia

Malgrat que molta de gent no en tengui una percepció clara i alguns polítics s'estimin més fer com si no ho sabessin, els doblers públics són de tots. Uns més, els altres menys, segons les nostres possibilitats, cadascú de nosaltres contribueix a engreixar l'erari públic. I com que tots hi aportam, tots tenim dret a dir la nostra sobre l'ús que se'n fa. I a mi, i crec que a la majoria dels ciutadans, no ens agrada gens ni mica veure que hi ha polítics que tuden els nostres doblers sense to ni so. I això ho vénc a dir per mor de l'elaboració i posterior retirada de la famosa guia sexual per a joves de l'Ajuntament de Palma.

Es pot discutir si cal repartir un opuscle d'aquest tipus entre els joves palmesans, si cal donar-li una orientació totalment diferent, o bé si hom considera que els destinataris de la informació ja en saben prou sobre el tema i, per tant, no val la pena dedicar-hi temps i doblers. Tot això és discutible i entra dins el joc polític habitual. Possiblement no ho veuran de la mateixa manera els conservadors que els progressistes i, probablement, no hi ha una veritat absoluta que faci que només una de les opcions sigui la correcta.

Però el que és evident és que aquestes coses s'han de pensar abans. I s'han de pensar molt ben pensades. Primer cal un diagnòstic de les necessitats que hi ha, a continuació cal encarregar un esborrany al professional o professionals competents en la matèria, sempre amb unes directrius clares, que possibilitin que no hi hagi d'haver massa discrepància entre el que vol el polític i el que farà l'expert. Quan arriba aquesta primera proposta, cal llegir-la, veure que es pot acceptar i què és el que ultrapassa el que és acceptable pels qui l'han de refrendar. Se n'ha de renegociar el contingut a partir d'aquestes premisses i, a la fi s'ha d'arribar a la proposta definitiva. Només aleshores se li ha de donar via lliure i s'ha de prosseguir en el llarg, i costs, procés de producció. Cal passar pels correctors lingüístics, pels dissenyadors gràfics, pels maquetadors i, finalment, per la impremta. I cadascun d'aquests professionals voldrà cobrar la seva feina i el material que hi ha invertit. I si a tota aquesta despesa que, com us podeu imaginar, no és petita, hi afegim una campanya publicitària com la que s'ha fet en el cas de la guia sexual, amb cartells a rompre a les cabines de telèfons, entre d'altres, el cost total del projecte arriba a pujar molt. Moltíssim per després enviar-ho tot a porgar fum perquè no ha agradat a un determinat mitjà de comunicació.

Jo no he vist aquesta famosa guia, només n'he pogut llegir les quatre pinzellades que s'han publicat, no amb finalitat informativa, sinó amb l'objectiu de desprestigiar-la. Per tant, no tenc prou judici per jutjar-la, ni és l'objectiu d'aquest article. Simplement, com a contribuent, vull protestar enèrgicament per la tudada que se n'ha fet dels doblers que pag amb els meus imposts. Si no volien fer la guia, que no l'haguessin feta. Si la volien fer d'una altra manera, que l'haguessin feta d'una altra manera. Si no els agradaven determinats aspectes, que els haguessin suprimit o modificat abans d'imprimir-la i esbombar-la pels vuit vents del món. Però el que em sembla greu és que tirin a la paperera sense més ni pus tota aquesta feinada que ja està feta i tota la doblerada que s'hi ha invertit. Si volen fer documents per no res, que els facin amb els seus doblers, no amb els nostres.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris