algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 12°
15°

Salut i sort

A Muro li tocà la loteria l'any passat. El PSM, si no record malament, hi havia comprat el seu número. Però no era cap dels 62 dècims que havien arribat de la bruixa dels Pirineus. És possible que enguany hagin seguit cercant un poc de sort per Muro i estiguin entre els nous compradors de loteria murera. Qui va repartir sort l'any passat ha quadriplicat les vendes. I és que tothom cerca sort. O aproximar-se als guanyadors, que és una mena de màgia simpàtica que es pot contagiar. Però la sort és loca i toca a qui toca.

l l l
«Jo vaig tenir molta sort i no em van fer beure ni una gota d'oli de ríci» va sentenciar, vigorós als seus 95 anys, Gabriel Joan, socialista alaroner i sindicalista de tota la vida, en l'homenatge tributat als 16 alaroners companys seus, que van ser assassinats l'any 1936. Costa dir-ho, als historiadors, però l'atzar també és un factor determinant dels esdeveniments. La sort va determinar -segons ell, que acaba de rebre una condecoració al mèrit del treball- que encara pugui ser testimoni viu de l'aberrant enfiloll d'assassinats franquistes que arriben fins a 1975. Que és, com qui diu, despús-ahir. I té present en el moll dels ossos -deia- la proclamació de la República i la llarga lluita contra la regressió. Un espontani i emotiu cop de 'Salut!' anònim, entre l'aplaudiment general, va ser la resposta al ferm convenciment manifestat d'aquest sortat perdedor que «encara em queden forces per lluitar contra el reaccionarisme que segueix volent fer por». I és que els néts dels padrins assassinats, dels padrins vilipendiats, dels padrins torturats, tenen també la sort de ser ja europeus i no espanyols per imposició, com predicaven dissabte per Madrid. Per cert, que l'avió de Madrid degué dur retard perquè a l'homenatge no hi estaven representats els partits que governen les Illes. I el majoritari de l'oposició devia estar engrescat en comptar vots, perquè llevat d'un vicepresident del parlament assitent, per lectura de bardisses de premsa, hi va deixar totsols el batle i dos regidors rònics. La plana major d'ERC, els regidors nacionalistes i un càrrec electe del PSM hi feren acte de presència. I no deu ser que deixassin l'acte a la sort de l'oblit, com ho fa aquella institució que predica el perdó.

l l l
La sort també va acompanyar Rajoy en l'accident de l'helicòpter. No en va tenir tanta com Aznar, però molta més que Carrero Blanco. O els mateixos generals Sanjurjo i Mola, que planificadament els auguraven un futur brillant. I van tenir la mala sort d'un accident d'aviació. Hi ha qui fa un paral·lelisme entre desesperació invencible dels polítics del PP, a qui surt una manifestació cada dos mesos, i els joves dels barris marginals francesos, que han desaparegut dels telediaris quan s'ha acabat de cremar cotxes. Un no sap on és la sort, per cercar-la tan desesperadament. Però n'hi ha que neixen estrellats i, altres, amb estrella.

A quantes revistes de Premsa Forana, que tanta feina han feta per a l'ús normal de la llengua catalana, els agradaria poder publicar l'entrevista que feien aquí ahir a la presidenta del CIM?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris