algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

El PP i la Constitució

El PP torna avui a estrènyer els perns en l'estratègia de la tensió en realitzar una manifestació a la Puerta del Sol de Madrid «en defensa de la Constitució». Els màxims dirigents del PSOE han contestat tot d'una que no es tracta de cap concentració proconstitucional sinó «d'un acte contra Catalunya per intentar evitar la reforma del seu Estatut». Mentrestant, la indignació al Principat és enorme. I amb raó. Els catalans veuen com els conservadors intenten afuar les comunitats castellanoparlants contra ells amb dues intencions indissimulades: solidificar el centralisme i debilitar el Govern Zapatero. La dreta espanyola ha entrat en una fase de combativitat i mobilització carrerista com no es recordava en molt de temps. Cada cop es veu més clar que es mouen pels impulsos de ràbia que els produí perdre el poder l'any passat. No es comprèn si no l'allau de missatges demagògics que estan llançant els seus dirigents. Estan obsessionats a lligar Carod-Rovira amb ETA i, en conseqüència, la pacifista Catalunya amb la violència terrorista. En realitat, els indigna que el PSOE pugui governar tranquil·lament amb el suport d'ERC. Els dirigents populars apel·len una vegada i una altra a la Constitució. Convendria que recordassin que el fonament de tota Carta Magna és el principi sagrat que la sobirania resideix en el poble i que aquest, pel sistema d'una persona un vot, decideix qui governa. I el 14-M del 2004 el poble va deixar ben clar qui havia d'assumir les regnes de l'Estat durant els quatre anys següents.

En la història de l'esdevenir humà conservadorisme i progrés sempre han tingut topades importants. I l'avanç dels progressistes ha quedat plasmat, sempre, en les constitucions amb les quals han dotat de dignitat i sentit de futur les seves nacions sota el principi de la igualtat davant la llei, la supressió de castes i alimentar l'anel de continuar, generació rere generació, la tasca inacabada de la llibertat per a tots els col·lectius que, des de la pluralitat, conformen un Estat.

Però el que no es pot fer, perquè és cinisme, és invocar el nom de la Constitució en fals per tal d'intentar frenar el progrés, que ara aspira a la reforma de l'Estat, a la potenciació de les autonomies i a arrabassar privilegis al vell centralisme caduc i envinagrat. La Constitució és eina viva de transformació, és múscul i sang del poble, pel poble i per al poble. I mai no serà, perquè es negaria a ella mateixa, madrastra dels seus fills vertaders.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris